GEPS – Grup Excursionista Santfeliuenc

30 setembre 2015
by geps
1 Comment

Ravier al Pilar d’Embarradère al Midi d’Ossau

El cap de setmana passat ens vam ajuntar el Roger l’Albert i servidor per anar a fer la Ravier al Pilar de l’Embarradère del Midi d’Ossau. La meva primera via al Midi, ja en tenia ganes, i curiosament la número 100 del llibre del Bellefon. La via en si no és molt llarga, uns 325 metres que es poden resoldre en 7 llargs.

f1

Per aproximar vam trigar 1:30 h justa fins al peu del primer llarg abans de la vira. Nosaltres el vam fer encordats. Després cal caminar per la  vira on anàvem a l’ensamble fins a situar-nos just a sota del primer llarg del que es considera pròpiament la via.
Els primers 3 primers llargs els fa l’Albert i no presenten dificultats fins al tercer. A la tercera reunió una cordada de navarresos molt catxondos ens deixen passar degut a que s’han equivocat de camí. Per sota puja una cordada de francesos obrint la seva pròpia variant… Total que en un moment donat ens trobem 6 persones en una reunió de 2 pitons, per donar-se a la beguda XD.
 f3
Els tres següents em toquen a mi. Dificultats mantingudes en el 6b amb passos puntuals de 6c que faig en artifo. Els friends queden a caldo. Compte amb el penúltim llarg. Després del despreniment ja no és 6b, diuen que potser 7a+. Jo el vaig fer en A1 i cap problema, en lliure n’idea del grau, però 6b ni de conya.
f4
 L’últim llarg li passo el relleu de nou a l’Albert. Sortida on concentra les dificultats de la tirada i després anar fent fins al final.
f7
Un cop a dalt pugem encordats a l’ensamble per la cresta fins a buscar unes plaques de III a l’esquerra que et porten al cim. Ja al cim baixar pel camí normal de pujada. En total 3 hores des de que acaba la via fins al refugi passant pel cim.
f10
f11
f12

30 setembre 2015
by geps
0 comments

Tatxant clàssiques a Montserrat

Els anys passen i hi ha vies que tens al cap i no hi ha manera que facis. La Via dels Sostres a la paret de l’Aeri i la GAM a la paret de Diables n’eren dues. Sense saber ben bé com i sense haver-ho planificat gaire ens trobem que ja som amb el Raimon als peus de la Via dels Sostres que anys enrere havíem abandonat al primer llarg.

Aquest cop és el Raimon qui comença i així no repetim llargs de primer. El fa sense gaires patiments. Està fort i cada cop més, sense fer sorroll. Anem alternant els llargs on el segon sembla el més picant i anem completant amb friends que queden a caldo l’equipament que anem trobant.

cropped-foto-1.jpg

Un cop arribats al jardí de mitja via ens adrecem a la David Aparicio per fer la combinació de les dues vies. El panorama canvia radicalment. Passem de fissures semiequipades a completar a unes plaques de conglomerat montserratí de primera amb bona equipació on gaudir del plaer dels moviments.

Un cop al cim assaborim allò que teníem pendent de feia tant de temps, assaborim una via del tot recomanable per la qualitat de la línia i de la roca, assaborim la bona companyia i la complicitat que un cop més ens ha regalat Montserrat.

 

Hi ha vies que des del primer moment et captiven i et sedueixen la GAM de Diables n’és una. Sense saber ben bé perquè aquesta via se m’havia resisitit durant anys i anys, fins i tot em recordo a mi mateix dient “D’aquest estiu no passa que anem a la GAM” un cop i un altre sense èxit. Aquesta fal·lera però ja m’havia passat una mica i de cop i volta em veig xerrant amb el Raimon, “aquest cap de setmana què fem?”, i ell em recorda, “què tal la GAM”. I quasi per casualitat ens veiem per fi als peus d’aquesta obra mestra de Montserrat, desitjant arribar al seu imponent sostre per a poder escalar-lo.

 

Fa calor, molta calor. És cara nord, portem aigua i anem a la tarda, a priori tot controlat.

Comencem a escalar i ens toca una mica el sol al primer llarg que és una mica rebuscat i amb poca gràcia (és l’unic llarg lleig, la resta boníssims).

Segona tirada, boníssima, de les millors de la via, per una fissura perfecta semi-equiada, amb algun parabolt i algun tac de fusta.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Els llargs es succeeixen fins que arribem al llarg del sostre, em toca fer-lo a mi i la veritat és que l’ambient d’aquesta tirada és brutal! Heu de mirar a terra, heu d’experimentar el buit que et regala, és una sensació increïble.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

El Raimon es fa el llarg de segon en un pim pam (qui el veu ara i qui el veu fent el seu primer artifo al Lloro d’on vam baixar de nit i sense fronatals jejeje)

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Els llargs de després també tenen la seva gràcia i sense adonar-me’n em trobo amb una pàjara de campionat, sense aigua, quan a mi sempre me’n sobra, sense forces, una mica marejat i li demano al Raimon que està com un toro que si no li fa res obrir ell el llarg de 6a d’abans d’acabar la via. El tio l’encadena com si res, jo m’arrossego com puc.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Ja només queda la darrera tirada, amb un inici molt xulo i on després de la fissura vertical toca treure el GPS i anar navegant per trobar un parell de parabolts en 40m que hi ha. Per sort em trobo millor i puc gaudir-lo sense gaires problemes.

Tal i com arriba el Raimon segueix amunt fins al cim i jo darrera mig a l’ensamble. Per fi som al cim, per fi em hem fet la GAM després de tants anys de somniar-la.

22 agost 2015
by geps
0 comments

El millor remei per la calor… Esquí de Muntanya a Tromso

Aquest estiu ha estat especialment dur i calurós i qui més qui menys n’ha patit les conseqüències. Així que us deixem el muntatge que ha fet l’Albert dels dies  que vam passar juntament amb el Pito, la Cris, el Raimon i jo mateix per setmana santa.

Vam anar a Tromso, Noruega volant amb Norwegian Arilines des d’Elx, vol directe! Allà vam llogar una casa molt acollidora al bell mig dels Alps de Tromso i des d’on fer les nostres delícies. Vam tenir bastanta bona sort amb la meteo, només el primer dia va fer dolent, i la resta amb bon temps i bona neu, tot i que pel que hem llegit la qualitat era normal, podent arribar a ser molt millor!! Realment allò és una altre món i un altre estàndard de qualitat de neu ja que aquí mataríem per tenir el que tenen allà com a neu normaleta jejeje.

Si algú vol info més detallada dels cims que vam fer ja sabeu on trobar-nos! 😉

Aquest post arriba una mica tard pensareu alguns, però de ben segur que veient-lo us agafaran més ganes de fer esquí i podreu començar a preparar la OPERACIÓN ESQUÍ de cara a l’hivern.

El vídeo aquí!

Salut i muntanya!

25 juny 2015
by geps
0 comments

GAM sortint per la Libertad Provisional, Paret de Diables. 300m 7a/Ae (6a obligat)

Mirant i remenant el llibre del David Hita trobo la Libertad Provisional, té bona bona pinta, dels 80 i sense restaurar. Pregunta de rigor a l’Albert:
-Ei Bou, Libertad Provisional diumenge?
-La tinc feta fins al sostre… Però si vols entrem per la GAM i sortim per la Libertad Provisional, que la part de sota és expo i txunga.
-Puta mare doncs.
Diumenge a les 12 del migdia arribem Santa Cecilia. Sembla que els runners ja han fet la feina i hi trobem aparcament a la primera. Al cap d’una hora estem a peu de tàpia equipats per començar a escalar. Tota la paret de Diables per nosaltres i una altra cordada que fan la Barrufets.
Començo jo. Inici per fissura on pots llaçar un arbre per anar seguidament cap a un pitó. Després flanqueig a l’esquerra de V+ protegit amb dos bolts per anar a buscar la reunió, parabolts amb anella i cadena, a uns 5 metres sota de l’arbre que marca la ressenya.
P1010465
El segon llarg continua per fissura, combinant claus, pitons, burils i completant amb flotants. Reunió dintre d’una cova. El tercer comença amb un 7a on, només sortir de la reunió, m’abandono al noble art de l’Ae, per acabar en V de fissura de bon equipar i escalar. La part del lliure està semiequipada.
P1010469
El quart llarg connecta amb les tirades d’artificial. 30 metres de V. De la reunió hi penja una corda que ha viscut èpoques millors per assegurar l’entrada ja que la roca es trenca una mica. El cinquè llarg és comú amb la Libertad provisional. Supera el primer desplom en artificial equipat per a situar-se just a sota del gran sostre. Combina parabolts amb burils, prou junts els uns dels altres. Important portar tascó petit o cordino per a llaçar un cap de buril.
P1010472
P1010476
El sisè llarg és el més espectacular de tots. La sensació de buit és total. Decideixo ignorar-lo. Així com la GAM fa flanqueig a l’esquerra per a sortir per la part més dèbil del sostre, la Libertad Provisional li tira pel mig del sostre, sense contemplacions ni miraments. Chapeau pels oberturistes, no em vull ni imaginar haver de fer tota la burilada…
P1010481
P1010487
P1010494
A partir del setè la roca canvia de bona a excel·lent. El llarg de després del sostre és molt bo, 6a de 35 metres protegit amb 7 burils. El quart buril està a l’esquerra tal i com puges. Des d’aquí s’ha de flanquejar molt a la dreta per trobar el cinquè i sisè buril. Llarg de navegar.
P1010506
El darrer llarg és de 40 metres amb un pas “tonto” a la meitat de “cinquè o més”, protegit com l’anterior.
De la vuitena reunió sortir per placa de IV amb tendència a la dreta, xapar un buril i continuar per placa de III fins a arribar a una reunió de parabolts (50 metres). D’aquí al cim 20-30 metres més de III.
P1010511
Als dos la via ens va agradar molt, i particularment a mi, la part de sobre del sostre. Molt recomanable. De material portàvem un joc discret de tascons, semàfor d’aliens, Camalots del 0,5 al 2 i 20 cintes, tenint en compte que a l’artificial en vam reutilitzar alguna.

19 juny 2015
by geps
0 comments

VIA LLUÍS ESTASEN + CIM DEL PEDRAFORCA + FINAL CHAMPIONS = BIG DAY

Això que es troben una Catalana pura sang i dos catalans de tercera generació fent un barranc, i un l´hi diu als altres:

-Jo fa uns anys vaig fer el Pedraforca en 7h

I salta l’altre i els i diu:

– Doncs jo vaig anar a fer-lo fa un temps, corrents! I vaig trigar 5 h 10 min.

i el tercer tot picat els hi diu:

-Doncs jo si i vaig, el faig escalant i trigo menys de 5 h.

I dit i fet, al cap d’un mes es troben els tres Geperuts un divendres a la nit, sopant al pàrquing del Pedraforca i preparant-se per a l’endemà fer una de les vies més mítiques, La via Estasen (650m, IV) situada a la cara nord al Calderer.

Estasen

 L’endemà mentre esmorzaven comencen a arribar tot de climbers amb un material “que lo petas” que si martell espitador, que si dos jocs complets de friends, que si tascons i vés a saber què més, el nostre company el Ramon, gran persona i millor professor, al·lucinava amb la quantitat de cacharros que portaven tots aquells.

Al cap d’una hora que tots aquells Climbers del Universo ja havien marxat, nosaltres comencem a enfilar direcció al refugi Lluís Estasen d’on surt un caminet de marques blanques, molt evidents al principi, menys cap al final, que et porten a peu de via, tota una aventura!! Ara fites, ara marques, unes cordes per aquí, unes visites al “Sr. roca” per allà i arribem.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 Comencem a equipar-nos i de cop i volta ens trobem que arriben tots els Masters del Universo, però nosaltres ni ens immutem. El Ramon comença a tirar el primer llarg i quan la Queralt es decidia a començar els Flipats del Universo ens demanen de passar per què ells no volien muntar R perquè era molt fàcil ja que només era un IV. Amb la tonteria a uns quants d’ells els devia pesar el cul perquè van haver d’utilitzar les nostres cordes i estrènyer el culet, en definitiva vam haver d’esperar.

En arribar la següent reunió van haver d’abaixar el cap, demanar-nos perdo i deixar-nos passar.

Just abans de començar aquest segon llarg, al peu del mateix, un dels Climbers del Universo ens recomana posar un friend a peu de terra on el Ramon ja ho havia provat abans però la roca es movia que feia por, vaya consell…

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Anem escalant a bon ritme i en arribar al 3r llarg ens trobem amb una cordada d’un senyor de Cornellà i un polac que rondarien els 50 llargs i poc rodats en la matèria. El de Cornellà es veu paralitzat a mig llarg després d’haver xapat un pitó ja no sap per on pujar. Ni cap amunt, sense equipament i de dificultat moderada, ni cap avall, ni dreta ni esquerra. Amb aquestes el Ramon el passa pel costat posant un alien verd, un marlet i poc mestres més i ja arriba a la R. L’home de Cornellà ho va veure clar:

– Perdona noi, em puc pillar a la teva corda i em puges?

Veient el percal, amb l’home paralitzat i el company polac fotent-li crits sense parar…

– Clar home, pilla’t i ja t’asseguro.

 Així doncs el Rebo i ell lligats a la mateixa corda comencen a pujar a l’hora i la Queralt, per fi, ja pot anar avançant també.

Després de tot aquest follón, per sort ja deixem enrere a tot aqust munt de gent i per fi podem escalar amb tranquil·litat i gaudint de tot plegat.

4t llarg de travessa, més espectacular que difícil, uns quants metres a l’ensamble, un parell de tirades més verticals i unes darreres tirades fàcils ens porten al cim del Calderer!!

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 Foto de rigor, mengem una mica i ens tornem a posar en marxa. Anem crestejant, destrepant per un parell de seccions amb cadenes i per fi fem cim al Pedraforca!!

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 Ara ja només queda la divertida baixada per la tartera (seguint pel camí marcat) entre corregudes i cops de cul i en poca estona ja ens trobem de nou al refugi.

20:45h Comença la Champinos… 20:48 i GOOOOOOOOOOL no podia començar millor al final! Ja estem a Cal Natxo jardinet amb Fan Zone, burguers a la BBQ i victòria del Barça.

 

No podia ser millor, BIG DAY!

16 juny 2015
by geps
2 Comments

Tascon Rebuffat i Tempesta Nocturna

Fa dos caps de setmana, aprofitant que dilluns era festa, vam anar amb el Ramon a terres de Ponent a trepar una mica. La idea era dissabte anar a Collegats a fer la Tascon-Rebuffat, veure la final de la copa del rei, diumenge anar a Montrebei a la Tempesta Nocturna i dilluns el que ens permetessin les forces.
Tascon Rebuffat, 250m, 6c+ (6a+ obligat)
Bona via, que discorre per diedres i fisures de bon equipar. Deixem el cotxe al parking que queda a l’esquerra de la carretera, al sortir del túnel direcció Sort. A continuació caminant per l’antiga carretera direcció La Pobla, una vegada em passat el sector de friki l’Argenteria (a la dreta), anem a buscar una tirolina de cable d’acer per creuar el riu. Interessant portar politges amples o mosquetó d’acer. Un cop creuat el riu, pujar per les canals seguint les cordes fixes que hi ha. Després, un cop s’acaben, anar amb tendència a l’esquerra, creuar un esperó bastant evident que ens dipositarà a peu de via (1h aprox).
SDC17812
P1010415
P1010416
La via no es gaire obligada i s’equipa molt bé. A destacar l’Oftwith, que em va tocar a mi. El vaig trampejar com bonament vaig poder. Mola arribar-hi amb un C5, i un C4. A mi només em quedaven un C2 i un C3 ja que vaig gastar el C4 sortint de la R (erroooor), així que vaig haver de reutilitzar el C3 un parell de cops al llarg de l’Offtwith.
SDC17816
P1010422
Una vegada arribes a dalt de tot, pujar una mica (10-20 m aprox.) amb tendència a la dreta. Creuar l’esperonet i anar a buscar un ràpel de 25 metres (corda sobre bloc de roca).  Fet el ràpel, baixar caminant (25-30 m aprox.) a buscar una corda fixa que ens diposita als ràpels de la via Miquel Parra (parbolts amb anella). En 4 ràpels estem de nou al terra. Només queda desfer el camí fins la tirolina, creuar-la i cap al cotxe.  (2-3 h en total).
P1010425
Tempesta Nocturna, 390m, 7A/A1 (6a/b obligat)
Què dir d’aquesta via que no s’hagi dit ja. Aquesta és la meva cinquena via a Montrebei i probablement la de més envergadura que jo hagi fet al congost. L’endemà al matí, amb moltes ganes i motivació, enfilem el camí des de l’aparcament de la Masieta on em passat la nit. En 50 min arribem a peu de via (inscripció a la paret).
P1010432
Li dic al Ramon que si no li fa res ja començo jo. Ell accedeix encantat. Normalment la gent parla que si abans del bloc, que si ara sense el bloc… jo la veritat, com no l’havia escalat abans, no puc aportar més informació comparativa. A dia d’avui crec que es passa prou bé. Hi ha un pitó abans del primer parabolt que em va anar de perles per acerar. Després torna ha haver-hi un altre Ao i ja tranquilament vas a buscar dos pitons que queden a un parell de metres per sota de la primera reunió. Aquest tram en lliure deu rondar el 6b+.
1
A partir d’aquí la via va combinant trams de 6a-b amb trams més difícils (al voltant del 6c) que es poden fer en A0 sense problemes, de fet, jo no vaig encadenar cap per sobre de 6b.
3
4
A destacar setè llarg. Una vegada surts d’un primer tram de 6c comença una fissura llarguíssima a equipar de 40 metres. Jo anava amb una ressenya de l’any 90 que li donava V+… No el vaig veure per enlloc. Després mirant per internet, crec que la graduació de 6b d’en Soldevila (llibre 100 millors) i del Korkuerika és mes encertada. Interessant gestionar bé els friends ja que la fissura és llarga, i quan sembla que s’acabi, continua un bon tros més.
6
El llarg del pèndul potser és el més fàcil de tots. La maniobra és una mica cutre, però com tothom ho fa així, decidim no innovar. Compte amb el darrer llarg, que no regalen res. Xemeneia en oposició fins a xapar una V que et dona vidilla, per mi més 6a que V com deia la meva ressenya.
7
Per baixar, pujar fins a la sortida del Diedre gris, i seguir el camí bastant marcat i fitat que va directe al congost (1 hora aprox fins al cotxe). Un viot de totes, totes amb millor companyia encara!!!

De material vam portar tascons, semàfor d’aliens més camalots des del 0,5 al 4 doblant el 0,75, 1 i 2. Crec que si hi tornés també doblaria el 3.

Miquel A. i Ramon L.

25 maig 2015
by geps
0 comments

Estrenem temporada de Barrancs

Les neus es fonen, les temperatures pugen i els records de remullades passades ens comencen a invair els pensaments. Res millor que una setmana amb altes temperatures per pendre la determinació de que el moment d’estrenar la temporada ja ha arribat.

Un mail incitador, una destinació, dos barrancs (Barbaruens i Liri) i ja ho tenim, cinc geperuts enfilem camí de Benasc.

Abans d’arribar a destinació fem una parada a mig camí, passat Alfarràs i abans de Benabarre, El Portal del Pirineo (al costat d’una benzinera, mà dreta de pujada). Un bon plat combinat, bon preu i millor tracte, sense dubte queda apuntat a la llista i hi tornarem!

Abans d’arribar a Barbaruens trobem un lloc on plantar dues tendes i allà fem nit. A l’endemà, el Jesús fa de despertador. Són les 08:05. Cafetó, pa torrat, embotit i ja hem carregat piles!

Fem l’aprox en menys del que diu la guia (1:30h) i comencem relaxadament el Barbaruens… collons!!! Està congelada!!!

Trobem el barranc preciós, estèticament molt maco, bastant encaixat, parets altes i esveltes ens guien barranc avall. Es van succeïnt salts, tobogans, ràpels i destrepes en un entorn fantàstic i d’aigua freda, molt freda.

El retorn és relativament curt, 20 minuts i ja som de nou al poble on estenem la paradeta per a assecar el material mentre ens fem un bon pica-pica a base de meló amb pernil i volldis 🙂

A l’endemà toca el Liri, però com es fa amb combinació de cotxes hem mirat de fer les 7 primeres cascades (de les 12 que té) i sortir per l’escape. Quan ja estem a punt de sortir arriba un noi, el Jordi de Gavà (finalment va resultar que coneixia al Natx, al Xavi i a molta altra gent coneguda pel Rebo), que té el seu cotxe al final del barranc i s’ofereix a portar-nos a dalt, així que genial!! Fem el Liri complet!!

No podíem acabar la jornada sense anar a sopar al Hotel Pirineos de Castejón de Sos… quin tiberi!!

Aquí teniu un petit vídeo del finde!

Fins la propera!!

20 abril 2015
by geps
0 comments

Refugi de Sorteny-Serra del Forn. 11 i 12 d’abril de 2015

Aquest cap de setmana ens hem escapat a la Vall de Sorteny. No aspiràvem a fer una sortida molt llarga per logística familiar, ni amb grans dificultats. Ens decidim per tornar a la Vall de Sorteny, on sabem que hi ha neu i al refugi no hi ha problemes per fer la reserva.
foto1
foto2
Pels que no hi heu estat, el Refugi està reformat des de fa un parell d’anys i és ample, amb calefacció, dutxes i per si fos poc, amb una trucada encarregues una fondue o una bona raclette.
Sortim dissabte per la tarda de l’aparcament. La pista té rastres de neu però insuficients per fer-la amb esquís, o sigui que fem una mica de drecera pel bosc i amb mitja horeta arribem al refugi.
L’esmorzar és a les 7:00, i hem quedat amb un company que ha dormit a l’aparcament amb la furgo que ens recull a les 7:30. Sortim ammb direcció Nord-est remuntant els prats sense neu uns 150 metres de desnivell, on ens calcem esquís i amb tota la calma arribem a un coll força marcat a la Serra del Forn, des d’on fem el Pic de Cebollera, esmorzem  i ens pategem la resta de la carena, doncs cal esperar que la neu es transformi una mica.
foto4
foto5
La baixada és sostinguda però fàcil i amb una neu primavera que ens fa disfrutar…se’ns fa curt. Arribem al bosc, esquís a l’esquena i fins al refugi a fer una cerveseta, que amb la calor és el que entra millor.
foto6
foto7
 
NOTA: cal vigilar amb els tracks que es troben a la xarxa, doncs els noms dels cims estan bastant embolicats, en bona part, gràcies a que el nom no consta ni al mapa de l’Alpina ni al topogràfic 1:10.000 d’Andorra. El més clar de tots és el de la Cebollera, perquè té una gran fita de pedres al cim. L’altre cim destacat i proper és el del Salt i el Turó el Forn. LEs alçades en diferents cartografies tampoc concorden massa.
foto3

21 març 2015
by geps
0 comments

Esquí de muntanya al Parco Nazionalle dello Stelvio

Un dels socis més actius darrerament, el Raimon Serna, ens explica la seva aventura als Alps Italians, no té pèrdua! Gràcies Raimon!

Participants: David A, Xavi G, Jordi G. Raimon S. i Joan B.

Ascensió al Monte Cevedale amb el G. Zebrú al fons. Foto de Jordi G

Foto 1

Del 5 al 9 de març fem una visita als Alps, a la zona del Parc Nacional del Stelvio. Agafem un vol de BCN cap a Milà Malpensa i cotxe de lloguer per arribar al pàrquing del Rifugio dei Forni des d’on pujarem al Rifugio Cesare Branca. El vol va bé, arriba puntual, l’equipatge facturat surt tot en un temps rècord. El trajecte en cotxe de Milà a Santa Caterina Valfurva ens requereix però molt més temps del que la distància (270 km) ens feia preveure. Errors d’itinerari en sortir de Malpensa, trànsit dens en les carreteres d’un sol carril i haver de posar cadenes per accedir al pàrquing de Forni faran que arribem de nit al refugi Branca, a l’hora en que el sopar ja ha començat, tot i haver pujat foquejant en menys d’una hora.

Com és conegut al CEGESQUÍ la zona de l’Stelvio ens ofereix moltes combinacions per fer itineraris d’esquí de muntanya: ascensions i descensos simples, voltes circulars i travesses de dies. Hi ha una densa xarxa de refugis per sobre els 2000 m molt confortables i cims de més de 3000 m amb neu garantida: Pizzo Tresero 3.554 m, Punta San Matteo 3.678 m, Punta Cadini 3.524 m, Monte Viòz 3.645 m, Palon de la Mare 3.685m, Monte Pasquale 3.553 m, Monte Cevedale 3.769 m … Del conjunt de valls, glaceres i cims resulten unes vistes espectaculars i el “rei” és el Konig Spitze (Gran Zebru 3.851 m). Aquesta vegada, però, la promesa de neu de qualitat no es compleix. Tots els dies hem d’esquiar neu molt dura o crosta, ventada i glaçada, amb tota mena d’ondulacions modelades pel vent, cosa que posa a prova les cames i els criteris d’elecció del lloc de pas. Els trams amb neu més “esquiable” són escassos i els hem de triar i aprofitar tant com puguem.

El causant del desgavell en la neu és el vent, va començar a bufar alguns dies abans de la nostra arribada i encara ens amoïna i atabala, sobretot quan ens aproximem a les carenes cimeres. El vent ha modelat les superfícies de neu menys pendents que sovint són superfícies de defecció comparables a un mar amb onades. El vent s’ha endut la neu i l’ha acumulat en cornises i slabs que de lluny es veuen sospitosos.

El nostre plantejament inicial pels 5 dies era pujar el primer dia a sopar i dormir al refugi Branca, el segon dia fer una ascensió de les moltes possibles des de aquest refugi i tornar al refugi Branca, el tercer dia fer la travessa del refugi Branca al refugi Pizzini passant per algun cim (Monte Pasquale 3.553 m o Monte Cevedale 3.769 m), el quart dia fer l’ascensió al gran Zebru des del refugi Pizzini i el cinquè dia tornar cap el pàrquing fent la Cime dei Forni ( 3.240 m) durant el trajecte.

El resultat final per tal d’adaptar-nos a les condicions de vent va variar una mica:

5/3/15: Pàrquing refugi dei Forni (2.178 m)- Refugi Cesare Branca (2.492 m)

6/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi vivac F. Meneghello (3.453 m)

 Fem un intent molt seriós a la Punta San Mateo. Una mica més amunt del coll descobrim l’existència del refugi vivaç que no havíem vist al mapa i dins del qual ganyipem  a resguard del vent. Intenten fer el cim sense esquís seguint l’aresta però per damunt la cota 3.500 el vent ens fa enrere.

Foto 2

Punta San Matteo 3.678. Foto Raimon S.

Foto 3

Foto 4

Ascendint direcció a la Punta cadini i descens. Foto Joan B.

7/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Coll Pale Rosse (3.379 m) 

El vent que fa quan sortim del refugi ens fa desistir de fer travessa pels cims. Anem al refugi Pizzini pel fons de la vall i desprès pugem al coll de Pale Rosse passat pels peus del Gran Zebrú. A aquestes alçades ja hem assumit que a l’endemà no el pujarem, quedarà pendent per una altra vegada. No té rastres que ningú l’hagi pujat recentment i no convida a pujar-lo. Segons un guia local calen uns dies que estabilitzin la neu. Per la tarda aprofitem per fer pràctiques amb l’ARVA, cosa que descobrim que ens feia falta, perquè alguns no recordem com funcionen els nostres aparells ni les estratègies de recerca més efectives.

Foto 5

Pujant cap el Coll Pale Rosse amb el Gran Zebrù. Foto de Jordi G.

Foto 6

Descens del Coll de Pale Rosse. Fot Jordi G. (Foto 6)

8/3/15: Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Monte Cevedale (3.769 m) – Monte Pasquale (3.553)

 Foto 7

Pujant al M. Cevedale a 3.769 m.

Foto 8

Cim del Cedvedale a 3.769 m. Foto Joan B.

Foto 9

Pujant cap al Monte Pasquale. Foto de Jordi.G.

foto 10 

Al cim del Monte Pasquale a 3.553 m. Foto de David A. (Foto 10)

Gran dia, avui fem cim! El darrer tros d’aresta del Cevedale el pugem a peu, tot i que és relativament plana. El cim ens regala unes vistes del Alps esplèndides, el compartim amb un munt d’esquiadors, sembla que avui tots hem vingut cap aquí. Durant el descens els més fanàtics de la colla es desvien i hi afegeixen l’ascensió al Monte Pasquale.

9/3/15:  Refugi Pizzini (2.700), Cime dei Forni (3.240 m) – Pàrquing dei Forni (2.178 m)

 El darrer dia no fa vent però està tapat i en iniciar l’ascensió la llum del moment no permet veure el relleu, cosa que amb la superfície irregular de la neu no motiva gaire. Només els més motivats fan l’ascensió, els altres decidim anar tirant cap el pàrquing. A quarts d’onze ja som tots dins el cotxe per començar el viatge de tornada.

foto 11

El Refugi Branca, molt confortable i ben organitzat, sobre tot l’entrada/sortida. Foto de Jordi G.

18 març 2015
by geps
1 Comment

TOSSA PLANA DE LLES

Tossa Plana de Lles 2.916m
Punt de sortida: Estació d’esquí de fons Lles de Cerdanya
Temps: 3-4h ascensió, 1:30 descens.
Desnivell: 930m
Dificultat: ME-S2

Amb aquestes dades i previsió d’uns 5-10cm de neu nova una trupe de GEPS marxem cap a Lles dissabte ben d’hora.

Arribem al pàrquing de l’estació de fons amb un dia excepcional, ens preparem i comença la sortida… Bé, això pensàvem, perquè abans el guarda ens diu que per poder passar hem de pagar un forfait de 2’50€, entrem en un petit debat, però finalment, si volem arribar a l’objectiu, haurem de comprar-lo. Ens argumenta que la carretera d’accés no la manté la diputació, sinó la pròpia estació, així com el pàrquing i la resta d’instal·lacions. És el primer cop que paguem per accedir a un cim, però les seves explicacions també tenen sentit, encara que no ens agradin a tots.

Iniciem per les pistes d’esquí de fons, girem a l’esquerra seguint el GR 11-10 i després per un camí de raquetes en mig del bosc en direcció cap al refugi del Planell, està tot preciós després de la nevada d’ahir la nit. Xino-xano anem avançant amb un dia canviant,ara núvol, ara Sol, veiem la neu que cau per sota nostre…

Quan ja estem gairebé a dalt de tot el temps comença a empitjorar, les nafres als peus de l’Albert, l’Ernesto, la Noelia i el Sergio ja fa estona que bullen, i de cop el cim desapareix, fa vent, fred… així que decidim fer mitja volta quan estem només a unes 100m de l’objectiu esportiu. En canvi, l’objectiu personal està ben complert! Sortideta amb 800m de desnivell, paisatges preciosos i bona companyia!

Traiem pells i comencem a baixar. Després de la primera pala el Sol torna a sortir i podem gaudir d’un descens entremig dels arbres del bosc. Només queda remar i patinar una mica per les pistes de fons fins arribar al cotxe de nou.

En resum una sortida agradable per continuar aprenent sobre l’esquí de muntanya!

Us deixem un petit vídeo de la jornada!

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor