GEPS – Grup Excursionista Santfeliuenc

5 març 2016
by geps
0 comments

Col·lectiva Hivern 2016

Les coses no passen per què sí, i un cop més ha quedat demostrat! Tot l’hivern amb temperatures tropicals i precipitacions insignificants…i de sobte, canvi radical de temps, baixen les temperatures, entra una borrasca, i cauen més de 60cm de neu nova! I això no és tot! Just arriba el cap de setmana i brilla el sol! Tot això només pot ser per una cosa! I és que ha arribat la Col·lectiva d’Hivern del 2016 i és que els Geperuts de les Neus porten tot l’any esperant aquest cap de setmana i  es mereixen més que mai poder-lo gaudir al màxim!

Aquest any, per canviar una mica de zona, vàrem decidir anar al Pallars Sobirà, un entorn idíl·lic on es poden practicar mil i una activitats de muntanya, i on acostumen a tenir bones quantitats de neu, tot i que aquest any ja ens veiem baixant el Noguera Pallaresa fent ràfting!

Divendres 19 de Febrer: Com de costum, ens dividim en cotxes en funció dels horaris de sortida, i per seguir també amb les tradicions, sortim tots una hora més tard del previst! Tot i les diferències horàries, acabem arribant tots més o menys junts al refu. Aquest, es situava a Arestui, un micropoble a 10km de Llavorsí. Els amos de la casa, varen tenir l’amabilitat de tancar la casa per a nosaltres sols, tot i no ocupar-la del tot, cosa que va fer que ens sentíssim com a casa tot el cap de setmana.

Només arribar ens anem situant a les habitacions i directament a sopar. Ens inflem com s’hi s’hagués d’acabar el món, amb un sopar boníssim però amb unes combinacions un pèl especials…hidrats i més hidrats….demà ja ho podem cremar! Un cop sopats, ens quedem petant la xerrada i mica en mica anem desapareixent…fins que, a els més “fiesterus” els obliguen a la retirada…

Dissabte 20 de Febrer: A les 8:00h tots puntuals esmorzant. Les ganes de neu i la logística de llogar material, fa que enllestim ràpid i enfilem tots cap a Tavascan.

GEPS sempre ha promogut les activitats de muntanya, i aquest any, ha volgut aprofitar la col·lectiva de neu per a oferir, a tots aquells que hi estiguessin interessats, un curs d’iniciació a Skimo amb classes teòrico-pràctiques i ruta guiada. Realment va ser tot un èxit gràcies a la gran professionalitat del monitor, el Lluc, i a la bona voluntat de tots els participants.

Amb Tavascan com a punt de partida, ens dividim en diversos grups, Skimo iniciació, Skimo “free style”, raquetes de neu i esquí de fons. Tots vàrem poder gaudir d’un dia increïble de neu i bona companyia. Tot i que hem de dir que, cap al final del dia, les condicions de la neu no eren les més òptimes i més d’un va haver de posar-hi molta voluntat i fer el “croqueta style” per arribar a baix…

A mida que anem acabant la jornada, ens anem reunint al bar de Tavascan, i un cop hi som tots, tornem cap al refu a fer dutxes i soparet! que avui sí que ens l’hem guanyat! Després del sopar, el Natxo i el Sergi ens sorprenen amb els seus dots de mags fent-nos uns quants trucs de màgia que ens deixen a tots al·lucinats! Si és que a GEPS hi tenim  gent de tot!

20160220_122113   

Diumenge 21 de Febrer: Són quarts de set del matí, tota la casa està en silenci, els organitzadors baixen a preparar la sorpresa de la col·lectiva d’enguany! Una xocolatada amb xocolata de La Pallaresa!!!!! Una de les xocolateries més antigues de Barcelona del carrer Petritxol. Ho intentem portar en secret però és impossible, l’aroma es va estenent per tota la casa i els geperuts comencen a baixar seguint l’olor…excepte algun geperut un pèl “raret”, tots acabem gaudint d’un esmorzar com els que fèiem quan érem petits.

Un cop inflats i després de fer votacions, per un 99% a 1%, decidim anar a Espot a fer un dia d’esquí de pista!

Fa un altre dia esplèndid i, després de fer algunes baixades, cadascú al seu rotllo, aconseguim reunir-nos la majoria i fer algunes baixades junts. I mare meva, fem por! Gairebé nosaltres sols ocupem tota la pista!

Ha estat un dia intens d’esquí, en el que debutants i no tan debutants, ho han donat tot, i mica en mica els cotxes comencen a desfilar cap a casa, deixant enrere una altra col·lectiva per a recordar.

Realment és tot un orgull poder formar part de GEPS, un grup on s’hi respira un ambient únic i amb els que arribes a estar tan a gust que et sents com a casa.

Moltíssimes gràcies a tots per fer que ja tinguem ganes que arribi la propera col·lectiva de neu!!!!

Salut i muntanya nevada!!!!

Aquí teniu el vídeo.

L’organització

29 febrer 2016
by geps
0 comments

Col·lectiva d’escalada, per fi la piada

Ja fa molt anys que anem organitzant col·lectives d’escalada, potser la col·lectiva amb més edicions. Als seus inicis vam anar en un parell d’ocasions a Vilanova de Meià on l’exit està assegurat; quantitat de vies de cl’assica per a tots els nivells i tècniques, escalada esportiva, proximitat, bon clima gairebé assegurat i l’ermita, ai l’ermita!!!

Com els més novells de GEPS no feien més que sentir històries de les col·lectoives fetes allà i la darrera ja quedava lluny en el temps vam decidir tornar-hi de nou.

El resultat, ja us el podeu imaginar. ÈXIT TOTAL. Èxit de participació, èxit de companyerisme, èxit de vies escalades, èxit de sopar, èxit de joc de nit, èxit total!

Gràcies a tots per fer-ho possible!

Ah! i el vídeo com no 😉

15 febrer 2016
by geps
0 comments

Open d’Escalada Solidari

Open Solidari 2016

Sempre volem més força per poder avançar, uns tendons ben ferms per no pendre mal, el cap ben posat al lloc per no tindre por.
I si cada cop tinguerem menys força, els tendons més curts i no entenguessim què ens passa?
No podriem pas escalar. I l’escalada per a nosaltres és vida, com el respirar.
Us imagineu també tindre problemes per a respirar?
Els nens que pateixen aquesta malaltia tenen el que nosaltres no podem ni imaginar. És per això que necessiten la nostra força, la nostra lluita.
Vine el dia 24 d’abril a escalar per a ells! Dona-li força, dona-li vida!!

30 setembre 2015
by geps
0 comments

L’estiu ja s’ha acabat… i ben ple d’activitat!

La Tardor ja ha tret el cap, un bon ruixat i baixada de temperatures van ser la seva carta de presentació el dia 21. Ja dormim amb una fina manta que ens fa oblidar les calors d’aquest estiu i ens fa començar a somniar amb la neu i el gel que ens esperen.

Abans però ens entretindrem recordant allò que tot just hem deixat enrerre, un estiu ple d’activitats, escalades, curses i barrancs. Aquí hi trobareu les piades que alguns geperuts han preparat per tots. Gaudiu-les!! 😉

30 setembre 2015
by geps
0 comments

Progressió aritmètica: 2 dies, 4 geperuts, 6 vies!

La temporada de roca escalfa motors i després d’un estiu no especialment roquero tots tenim la nostra excusa per voler anar a tàpia. L’Albert anar agafant rodatge i experiència en via i en posar trastos, el Miquel arribar a les 100 vies Montrebeianes abans dels 30, el Raimon deixar enrere una lesió tonta al genoll i jo tornar a agafar el ritme perdut el darrer any.

Amb aquests ingredients i una bona meteo ja tenim la recepta climber llesta. Ara només queda decidir on anem i què escalem. Després d’estudiar diferents opcions ens decantem per Sant Llorenç de Montgai per dissabte i Terradets per diumenge.

Dissabte fem cordada l’Albert i jo i el Miquel i el Raimon. Ells tiren cap a la Directa al Cilindre, una bona via de 4 llargs al més pur estil Riglos, tieso i amb un conglomerat de bolos ben protegida amb parabolts. Un cop es berenen la via en un pim pam, i mentre nosaltres encara estem liats amb la nostra via se’n van a fer la Son Goku.

L’Albert i jo anem cap a la Viatge Astral, recomanada a les 100 Millors del Soldevila. És una via prou maca, amb un tercer llarg de continuitat de primera que cal acabar de protegir abans d’arribar a la reunió. A la quarta tirada hi trobarem la fissura Gaudí, si voleu saber com és aneu-hi 😉

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

El segon dia de la jornada climber ens té preparat un bon parell de vies. El Raimon i l’Albert aniran a fer la Sergio i el Miquel i jo, que tenim deures pendents (vam abandonar la Mescalina a la feixa fa un temps), anirem a acabar la Mescalina però entrarem per la Bodas y Banquetes.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 

Nosaltres gaudim d’allò més de la via, abans de la feixa encadenant tots els llargs i després ja una mica més cansats i lents, però el Miquel segueix encadenant, què fort està el bow!

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Els de la Sergio també han gaudit de la línia que resegueix aquesta bona via fins a la feixa, amb un darrer llarg, com a llarg estrella, que li posa la cirereta.

foto 1 foto 2

Quan arribem al cotxe….SORPRESA!! Com la cordada de la Segio han arribat abans ens esperen amb unes hamburgueses recén fetes amb pa amb tomàquet. Tot un luxe.

Així doncs, 2 dies, 4 gepoeruts (Raimon, Miquel, Albert i jo) i 6 vies (Directa al Cilindre, Son Goku, Viatge Astral, Sergio, Bodas y Banquetes i Mescalina), un cap de setmana rodó 🙂

30 setembre 2015
by geps
0 comments

Últimes cascades d’estiu. Ariège aigua pels 4 costats

Últim cap de setmana d’agost, ja no s’hi pot fer res, les vacances acaben oficialment… però volem exprimir-les fins a l’últim moment, així que la Queralt, el Rebo, l’Albert, el Ramon i jo mateixa marxem cap a l’Ariège a fer uns quants barrancs i una mica d’escalada.

Divendres sortim a mitja tarda i anem fins a Auzat, ens allotjament al camping La Vernière, senzill i molt bé de preu. Després d’un soparet amenitzat per una colla d’anglesos que cantaven i tocaven música folk amb un nivell que ens deixa al·lucinats, anem a dormir.

Dissabte encarem dos clàssics, al matí l’Artigue, un salt per aquí, un tobogan per allí, aigües color turquesa… barranc estètic i amb els seus moments més tècnics (45’ aprox, 2:30-3h barranc, 10’ retorn). A la tarda rematem amb el Marc. Tres valents (Queralt, Rebo i Ramon) passen de fer la mítica mini tirolina que fem el 99% dels que hi anem, ells encaren pel recte i baixen per un tros ben encanyonat on l’aigua pica fort. Són uns cracks i ho superen sense complicacions. L’Albert i jo tirem pel camí clàssic fent el mític ràpel des de l’arbre de 20m. Uns quants ràpels més, algun salt i ja el tenim! Barranc curtet però molt divertit. (10’ aprox, 1-1:30h barranc, 5’ retorn)

Tornem cap al càmping, però no per descansar, no… els quatre súper motivats, excepte jo, marxen a fer una mica d’esportiva, no volen desaprofitar cap de les oportunitats de muntanya que ofereix Auzat, un poblet maco que descobreixo fent un passeig pels seus carrers.

Preparant el sopar, sopant i fent el cafè estem tot un vespre pensant què podem fer al dia següent, tenim vàries opcions, i quan sembla que ja està decidit… i les cordes? En tenim prous per poder fer l’Ossèsse Superieur pel qual calen mínim 2 de 50m? (si van més de 2 persones millor mínim 3) oh, oh… Un 60 segur que tenim, però algun més…? No! Creiem que potser amb un 45 fem, però mesurem la corda i… no arriba! Així que ala, a fer canvi de plans. Ens decidim per un veí seu i a dormir!

Al matí següent anem cap a la carretera que ens durà cap a la vall del costat i…tallada per esllavissades!! Així que després de preguntar i dir-nos que l’alternativa era fer 2h de camí hem de tornar a fer canvi de barranc… Acabem anant a les Cascades du Subra, molt a prop dels que vam fer ahir. Hi ha l’opció de fer només la part inferior, de la qual se’n parla molt bé, però nosaltres el fem integral. Hem de dir que el primer tram té molt poc interès, molts ràpels que el fan llarg i cansat i això no et permet gaudir tant del 2n tram. Això sí, la casacada apodada “la dutxa” és de les més maques que he fet mai! Així que recomano provar aquesta segona part que en 1:30h està feta.

Acabem al pàrking de l’Artigue, el Ramon va a buscar la furgo i la resta aprofitem per netejar el material de barrancs a una font que hi ha allà mateix, tot un plaer arribar a casa i no haver de rentar res!!

Un altre cap de setmana ple d’activitat geperuda a una zona on de nou marxem amb moltes ganes de tornar-hi!

No us oblideu del vídeo!

30 setembre 2015
by geps
0 comments

Rats canyoning: Dolomites (II) i més

El viatge estiuenc del 2014 va ser el que un rat diu “epic fail”, vaja un fiasco, veient ploure tot el dia i permetent poquíssims descensos. Així, Dolomites es va incorporar a aquesta no sé si curta o llarga llista de viatges que no surten bé a la primera. Per pura tossuderia, aquest 2015 vam decidir repetir els 1400 km fins a Dolomites, aplicar-nos tot el que vam aprendre sobre la zona l’any passat i tornar al mateix lloc, al mateix càmping i als mateixos barrancs, a aquests que ens van quedar pendents.
DSC_0811
Aquest cop sí, va ser tot rodat i vam poder baixar els millors descensos de la zona, uns barrancs que fan de Dolomites un lloc a visitar de forma obligatòria. Els principals descensos baixats van ser: Ciorosolin, Gole di Soffia, Val Zemola, Val Clusa, Fogaré Inferior i Val Vielia.
DSCN4330P8110584
Després d’aquetsa esplèndida setmana vam anar a acabar uns dies als Alps francesos, concretament a Vercors, realiztant alguns barrancs com l’Ecouges, Versoud Inferior, Grotte  de Gournier, Furon Superior, Infernet i La Blache.
En l’enllaç de barranquistas podeu veure la piada completa i unes quantes fotos d’aquestes dues setmanes barranqueres!!!
 OLYMPUS DIGITAL CAMERA
La piada completa a: http://www.barranquistas.es/

30 setembre 2015
by geps
1 Comment

Ravier al Pilar d’Embarradère al Midi d’Ossau

El cap de setmana passat ens vam ajuntar el Roger l’Albert i servidor per anar a fer la Ravier al Pilar de l’Embarradère del Midi d’Ossau. La meva primera via al Midi, ja en tenia ganes, i curiosament la número 100 del llibre del Bellefon. La via en si no és molt llarga, uns 325 metres que es poden resoldre en 7 llargs.

f1

Per aproximar vam trigar 1:30 h justa fins al peu del primer llarg abans de la vira. Nosaltres el vam fer encordats. Després cal caminar per la  vira on anàvem a l’ensamble fins a situar-nos just a sota del primer llarg del que es considera pròpiament la via.
Els primers 3 primers llargs els fa l’Albert i no presenten dificultats fins al tercer. A la tercera reunió una cordada de navarresos molt catxondos ens deixen passar degut a que s’han equivocat de camí. Per sota puja una cordada de francesos obrint la seva pròpia variant… Total que en un moment donat ens trobem 6 persones en una reunió de 2 pitons, per donar-se a la beguda XD.
 f3
Els tres següents em toquen a mi. Dificultats mantingudes en el 6b amb passos puntuals de 6c que faig en artifo. Els friends queden a caldo. Compte amb el penúltim llarg. Després del despreniment ja no és 6b, diuen que potser 7a+. Jo el vaig fer en A1 i cap problema, en lliure n’idea del grau, però 6b ni de conya.
f4
 L’últim llarg li passo el relleu de nou a l’Albert. Sortida on concentra les dificultats de la tirada i després anar fent fins al final.
f7
Un cop a dalt pugem encordats a l’ensamble per la cresta fins a buscar unes plaques de III a l’esquerra que et porten al cim. Ja al cim baixar pel camí normal de pujada. En total 3 hores des de que acaba la via fins al refugi passant pel cim.
f10
f11
f12

30 setembre 2015
by geps
0 comments

Tatxant clàssiques a Montserrat

Els anys passen i hi ha vies que tens al cap i no hi ha manera que facis. La Via dels Sostres a la paret de l’Aeri i la GAM a la paret de Diables n’eren dues. Sense saber ben bé com i sense haver-ho planificat gaire ens trobem que ja som amb el Raimon als peus de la Via dels Sostres que anys enrere havíem abandonat al primer llarg.

Aquest cop és el Raimon qui comença i així no repetim llargs de primer. El fa sense gaires patiments. Està fort i cada cop més, sense fer sorroll. Anem alternant els llargs on el segon sembla el més picant i anem completant amb friends que queden a caldo l’equipament que anem trobant.

cropped-foto-1.jpg

Un cop arribats al jardí de mitja via ens adrecem a la David Aparicio per fer la combinació de les dues vies. El panorama canvia radicalment. Passem de fissures semiequipades a completar a unes plaques de conglomerat montserratí de primera amb bona equipació on gaudir del plaer dels moviments.

Un cop al cim assaborim allò que teníem pendent de feia tant de temps, assaborim una via del tot recomanable per la qualitat de la línia i de la roca, assaborim la bona companyia i la complicitat que un cop més ens ha regalat Montserrat.

 

Hi ha vies que des del primer moment et captiven i et sedueixen la GAM de Diables n’és una. Sense saber ben bé perquè aquesta via se m’havia resisitit durant anys i anys, fins i tot em recordo a mi mateix dient “D’aquest estiu no passa que anem a la GAM” un cop i un altre sense èxit. Aquesta fal·lera però ja m’havia passat una mica i de cop i volta em veig xerrant amb el Raimon, “aquest cap de setmana què fem?”, i ell em recorda, “què tal la GAM”. I quasi per casualitat ens veiem per fi als peus d’aquesta obra mestra de Montserrat, desitjant arribar al seu imponent sostre per a poder escalar-lo.

 

Fa calor, molta calor. És cara nord, portem aigua i anem a la tarda, a priori tot controlat.

Comencem a escalar i ens toca una mica el sol al primer llarg que és una mica rebuscat i amb poca gràcia (és l’unic llarg lleig, la resta boníssims).

Segona tirada, boníssima, de les millors de la via, per una fissura perfecta semi-equiada, amb algun parabolt i algun tac de fusta.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Els llargs es succeeixen fins que arribem al llarg del sostre, em toca fer-lo a mi i la veritat és que l’ambient d’aquesta tirada és brutal! Heu de mirar a terra, heu d’experimentar el buit que et regala, és una sensació increïble.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

El Raimon es fa el llarg de segon en un pim pam (qui el veu ara i qui el veu fent el seu primer artifo al Lloro d’on vam baixar de nit i sense fronatals jejeje)

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Els llargs de després també tenen la seva gràcia i sense adonar-me’n em trobo amb una pàjara de campionat, sense aigua, quan a mi sempre me’n sobra, sense forces, una mica marejat i li demano al Raimon que està com un toro que si no li fa res obrir ell el llarg de 6a d’abans d’acabar la via. El tio l’encadena com si res, jo m’arrossego com puc.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Ja només queda la darrera tirada, amb un inici molt xulo i on després de la fissura vertical toca treure el GPS i anar navegant per trobar un parell de parabolts en 40m que hi ha. Per sort em trobo millor i puc gaudir-lo sense gaires problemes.

Tal i com arriba el Raimon segueix amunt fins al cim i jo darrera mig a l’ensamble. Per fi som al cim, per fi em hem fet la GAM després de tants anys de somniar-la.

22 agost 2015
by geps
0 comments

El millor remei per la calor… Esquí de Muntanya a Tromso

Aquest estiu ha estat especialment dur i calurós i qui més qui menys n’ha patit les conseqüències. Així que us deixem el muntatge que ha fet l’Albert dels dies  que vam passar juntament amb el Pito, la Cris, el Raimon i jo mateix per setmana santa.

Vam anar a Tromso, Noruega volant amb Norwegian Arilines des d’Elx, vol directe! Allà vam llogar una casa molt acollidora al bell mig dels Alps de Tromso i des d’on fer les nostres delícies. Vam tenir bastanta bona sort amb la meteo, només el primer dia va fer dolent, i la resta amb bon temps i bona neu, tot i que pel que hem llegit la qualitat era normal, podent arribar a ser molt millor!! Realment allò és una altre món i un altre estàndard de qualitat de neu ja que aquí mataríem per tenir el que tenen allà com a neu normaleta jejeje.

Si algú vol info més detallada dels cims que vam fer ja sabeu on trobar-nos! 😉

Aquest post arriba una mica tard pensareu alguns, però de ben segur que veient-lo us agafaran més ganes de fer esquí i podreu començar a preparar la OPERACIÓN ESQUÍ de cara a l’hivern.

El vídeo aquí!

Salut i muntanya!

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor