GEPS – Grup Excursionista Santfeliuenc

19 juny 2015
by geps
0 comments

VIA LLUÍS ESTASEN + CIM DEL PEDRAFORCA + FINAL CHAMPIONS = BIG DAY

Això que es troben una Catalana pura sang i dos catalans de tercera generació fent un barranc, i un l´hi diu als altres:

-Jo fa uns anys vaig fer el Pedraforca en 7h

I salta l’altre i els i diu:

– Doncs jo vaig anar a fer-lo fa un temps, corrents! I vaig trigar 5 h 10 min.

i el tercer tot picat els hi diu:

-Doncs jo si i vaig, el faig escalant i trigo menys de 5 h.

I dit i fet, al cap d’un mes es troben els tres Geperuts un divendres a la nit, sopant al pàrquing del Pedraforca i preparant-se per a l’endemà fer una de les vies més mítiques, La via Estasen (650m, IV) situada a la cara nord al Calderer.

Estasen

 L’endemà mentre esmorzaven comencen a arribar tot de climbers amb un material “que lo petas” que si martell espitador, que si dos jocs complets de friends, que si tascons i vés a saber què més, el nostre company el Ramon, gran persona i millor professor, al·lucinava amb la quantitat de cacharros que portaven tots aquells.

Al cap d’una hora que tots aquells Climbers del Universo ja havien marxat, nosaltres comencem a enfilar direcció al refugi Lluís Estasen d’on surt un caminet de marques blanques, molt evidents al principi, menys cap al final, que et porten a peu de via, tota una aventura!! Ara fites, ara marques, unes cordes per aquí, unes visites al “Sr. roca” per allà i arribem.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 Comencem a equipar-nos i de cop i volta ens trobem que arriben tots els Masters del Universo, però nosaltres ni ens immutem. El Ramon comença a tirar el primer llarg i quan la Queralt es decidia a començar els Flipats del Universo ens demanen de passar per què ells no volien muntar R perquè era molt fàcil ja que només era un IV. Amb la tonteria a uns quants d’ells els devia pesar el cul perquè van haver d’utilitzar les nostres cordes i estrènyer el culet, en definitiva vam haver d’esperar.

En arribar la següent reunió van haver d’abaixar el cap, demanar-nos perdo i deixar-nos passar.

Just abans de començar aquest segon llarg, al peu del mateix, un dels Climbers del Universo ens recomana posar un friend a peu de terra on el Ramon ja ho havia provat abans però la roca es movia que feia por, vaya consell…

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Anem escalant a bon ritme i en arribar al 3r llarg ens trobem amb una cordada d’un senyor de Cornellà i un polac que rondarien els 50 llargs i poc rodats en la matèria. El de Cornellà es veu paralitzat a mig llarg després d’haver xapat un pitó ja no sap per on pujar. Ni cap amunt, sense equipament i de dificultat moderada, ni cap avall, ni dreta ni esquerra. Amb aquestes el Ramon el passa pel costat posant un alien verd, un marlet i poc mestres més i ja arriba a la R. L’home de Cornellà ho va veure clar:

– Perdona noi, em puc pillar a la teva corda i em puges?

Veient el percal, amb l’home paralitzat i el company polac fotent-li crits sense parar…

– Clar home, pilla’t i ja t’asseguro.

 Així doncs el Rebo i ell lligats a la mateixa corda comencen a pujar a l’hora i la Queralt, per fi, ja pot anar avançant també.

Després de tot aquest follón, per sort ja deixem enrere a tot aqust munt de gent i per fi podem escalar amb tranquil·litat i gaudint de tot plegat.

4t llarg de travessa, més espectacular que difícil, uns quants metres a l’ensamble, un parell de tirades més verticals i unes darreres tirades fàcils ens porten al cim del Calderer!!

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 Foto de rigor, mengem una mica i ens tornem a posar en marxa. Anem crestejant, destrepant per un parell de seccions amb cadenes i per fi fem cim al Pedraforca!!

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 Ara ja només queda la divertida baixada per la tartera (seguint pel camí marcat) entre corregudes i cops de cul i en poca estona ja ens trobem de nou al refugi.

20:45h Comença la Champinos… 20:48 i GOOOOOOOOOOL no podia començar millor al final! Ja estem a Cal Natxo jardinet amb Fan Zone, burguers a la BBQ i victòria del Barça.

 

No podia ser millor, BIG DAY!

16 juny 2015
by geps
2 Comments

Tascon Rebuffat i Tempesta Nocturna

Fa dos caps de setmana, aprofitant que dilluns era festa, vam anar amb el Ramon a terres de Ponent a trepar una mica. La idea era dissabte anar a Collegats a fer la Tascon-Rebuffat, veure la final de la copa del rei, diumenge anar a Montrebei a la Tempesta Nocturna i dilluns el que ens permetessin les forces.
Tascon Rebuffat, 250m, 6c+ (6a+ obligat)
Bona via, que discorre per diedres i fisures de bon equipar. Deixem el cotxe al parking que queda a l’esquerra de la carretera, al sortir del túnel direcció Sort. A continuació caminant per l’antiga carretera direcció La Pobla, una vegada em passat el sector de friki l’Argenteria (a la dreta), anem a buscar una tirolina de cable d’acer per creuar el riu. Interessant portar politges amples o mosquetó d’acer. Un cop creuat el riu, pujar per les canals seguint les cordes fixes que hi ha. Després, un cop s’acaben, anar amb tendència a l’esquerra, creuar un esperó bastant evident que ens dipositarà a peu de via (1h aprox).
SDC17812
P1010415
P1010416
La via no es gaire obligada i s’equipa molt bé. A destacar l’Oftwith, que em va tocar a mi. El vaig trampejar com bonament vaig poder. Mola arribar-hi amb un C5, i un C4. A mi només em quedaven un C2 i un C3 ja que vaig gastar el C4 sortint de la R (erroooor), així que vaig haver de reutilitzar el C3 un parell de cops al llarg de l’Offtwith.
SDC17816
P1010422
Una vegada arribes a dalt de tot, pujar una mica (10-20 m aprox.) amb tendència a la dreta. Creuar l’esperonet i anar a buscar un ràpel de 25 metres (corda sobre bloc de roca).  Fet el ràpel, baixar caminant (25-30 m aprox.) a buscar una corda fixa que ens diposita als ràpels de la via Miquel Parra (parbolts amb anella). En 4 ràpels estem de nou al terra. Només queda desfer el camí fins la tirolina, creuar-la i cap al cotxe.  (2-3 h en total).
P1010425
Tempesta Nocturna, 390m, 7A/A1 (6a/b obligat)
Què dir d’aquesta via que no s’hagi dit ja. Aquesta és la meva cinquena via a Montrebei i probablement la de més envergadura que jo hagi fet al congost. L’endemà al matí, amb moltes ganes i motivació, enfilem el camí des de l’aparcament de la Masieta on em passat la nit. En 50 min arribem a peu de via (inscripció a la paret).
P1010432
Li dic al Ramon que si no li fa res ja començo jo. Ell accedeix encantat. Normalment la gent parla que si abans del bloc, que si ara sense el bloc… jo la veritat, com no l’havia escalat abans, no puc aportar més informació comparativa. A dia d’avui crec que es passa prou bé. Hi ha un pitó abans del primer parabolt que em va anar de perles per acerar. Després torna ha haver-hi un altre Ao i ja tranquilament vas a buscar dos pitons que queden a un parell de metres per sota de la primera reunió. Aquest tram en lliure deu rondar el 6b+.
1
A partir d’aquí la via va combinant trams de 6a-b amb trams més difícils (al voltant del 6c) que es poden fer en A0 sense problemes, de fet, jo no vaig encadenar cap per sobre de 6b.
3
4
A destacar setè llarg. Una vegada surts d’un primer tram de 6c comença una fissura llarguíssima a equipar de 40 metres. Jo anava amb una ressenya de l’any 90 que li donava V+… No el vaig veure per enlloc. Després mirant per internet, crec que la graduació de 6b d’en Soldevila (llibre 100 millors) i del Korkuerika és mes encertada. Interessant gestionar bé els friends ja que la fissura és llarga, i quan sembla que s’acabi, continua un bon tros més.
6
El llarg del pèndul potser és el més fàcil de tots. La maniobra és una mica cutre, però com tothom ho fa així, decidim no innovar. Compte amb el darrer llarg, que no regalen res. Xemeneia en oposició fins a xapar una V que et dona vidilla, per mi més 6a que V com deia la meva ressenya.
7
Per baixar, pujar fins a la sortida del Diedre gris, i seguir el camí bastant marcat i fitat que va directe al congost (1 hora aprox fins al cotxe). Un viot de totes, totes amb millor companyia encara!!!

De material vam portar tascons, semàfor d’aliens més camalots des del 0,5 al 4 doblant el 0,75, 1 i 2. Crec que si hi tornés també doblaria el 3.

Miquel A. i Ramon L.

25 maig 2015
by geps
0 comments

Estrenem temporada de Barrancs

Les neus es fonen, les temperatures pugen i els records de remullades passades ens comencen a invair els pensaments. Res millor que una setmana amb altes temperatures per pendre la determinació de que el moment d’estrenar la temporada ja ha arribat.

Un mail incitador, una destinació, dos barrancs (Barbaruens i Liri) i ja ho tenim, cinc geperuts enfilem camí de Benasc.

Abans d’arribar a destinació fem una parada a mig camí, passat Alfarràs i abans de Benabarre, El Portal del Pirineo (al costat d’una benzinera, mà dreta de pujada). Un bon plat combinat, bon preu i millor tracte, sense dubte queda apuntat a la llista i hi tornarem!

Abans d’arribar a Barbaruens trobem un lloc on plantar dues tendes i allà fem nit. A l’endemà, el Jesús fa de despertador. Són les 08:05. Cafetó, pa torrat, embotit i ja hem carregat piles!

Fem l’aprox en menys del que diu la guia (1:30h) i comencem relaxadament el Barbaruens… collons!!! Està congelada!!!

Trobem el barranc preciós, estèticament molt maco, bastant encaixat, parets altes i esveltes ens guien barranc avall. Es van succeïnt salts, tobogans, ràpels i destrepes en un entorn fantàstic i d’aigua freda, molt freda.

El retorn és relativament curt, 20 minuts i ja som de nou al poble on estenem la paradeta per a assecar el material mentre ens fem un bon pica-pica a base de meló amb pernil i volldis 🙂

A l’endemà toca el Liri, però com es fa amb combinació de cotxes hem mirat de fer les 7 primeres cascades (de les 12 que té) i sortir per l’escape. Quan ja estem a punt de sortir arriba un noi, el Jordi de Gavà (finalment va resultar que coneixia al Natx, al Xavi i a molta altra gent coneguda pel Rebo), que té el seu cotxe al final del barranc i s’ofereix a portar-nos a dalt, així que genial!! Fem el Liri complet!!

No podíem acabar la jornada sense anar a sopar al Hotel Pirineos de Castejón de Sos… quin tiberi!!

Aquí teniu un petit vídeo del finde!

Fins la propera!!

20 abril 2015
by geps
0 comments

Refugi de Sorteny-Serra del Forn. 11 i 12 d’abril de 2015

Aquest cap de setmana ens hem escapat a la Vall de Sorteny. No aspiràvem a fer una sortida molt llarga per logística familiar, ni amb grans dificultats. Ens decidim per tornar a la Vall de Sorteny, on sabem que hi ha neu i al refugi no hi ha problemes per fer la reserva.
foto1
foto2
Pels que no hi heu estat, el Refugi està reformat des de fa un parell d’anys i és ample, amb calefacció, dutxes i per si fos poc, amb una trucada encarregues una fondue o una bona raclette.
Sortim dissabte per la tarda de l’aparcament. La pista té rastres de neu però insuficients per fer-la amb esquís, o sigui que fem una mica de drecera pel bosc i amb mitja horeta arribem al refugi.
L’esmorzar és a les 7:00, i hem quedat amb un company que ha dormit a l’aparcament amb la furgo que ens recull a les 7:30. Sortim ammb direcció Nord-est remuntant els prats sense neu uns 150 metres de desnivell, on ens calcem esquís i amb tota la calma arribem a un coll força marcat a la Serra del Forn, des d’on fem el Pic de Cebollera, esmorzem  i ens pategem la resta de la carena, doncs cal esperar que la neu es transformi una mica.
foto4
foto5
La baixada és sostinguda però fàcil i amb una neu primavera que ens fa disfrutar…se’ns fa curt. Arribem al bosc, esquís a l’esquena i fins al refugi a fer una cerveseta, que amb la calor és el que entra millor.
foto6
foto7
 
NOTA: cal vigilar amb els tracks que es troben a la xarxa, doncs els noms dels cims estan bastant embolicats, en bona part, gràcies a que el nom no consta ni al mapa de l’Alpina ni al topogràfic 1:10.000 d’Andorra. El més clar de tots és el de la Cebollera, perquè té una gran fita de pedres al cim. L’altre cim destacat i proper és el del Salt i el Turó el Forn. LEs alçades en diferents cartografies tampoc concorden massa.
foto3

21 març 2015
by geps
0 comments

Esquí de muntanya al Parco Nazionalle dello Stelvio

Un dels socis més actius darrerament, el Raimon Serna, ens explica la seva aventura als Alps Italians, no té pèrdua! Gràcies Raimon!

Participants: David A, Xavi G, Jordi G. Raimon S. i Joan B.

Ascensió al Monte Cevedale amb el G. Zebrú al fons. Foto de Jordi G

Foto 1

Del 5 al 9 de març fem una visita als Alps, a la zona del Parc Nacional del Stelvio. Agafem un vol de BCN cap a Milà Malpensa i cotxe de lloguer per arribar al pàrquing del Rifugio dei Forni des d’on pujarem al Rifugio Cesare Branca. El vol va bé, arriba puntual, l’equipatge facturat surt tot en un temps rècord. El trajecte en cotxe de Milà a Santa Caterina Valfurva ens requereix però molt més temps del que la distància (270 km) ens feia preveure. Errors d’itinerari en sortir de Malpensa, trànsit dens en les carreteres d’un sol carril i haver de posar cadenes per accedir al pàrquing de Forni faran que arribem de nit al refugi Branca, a l’hora en que el sopar ja ha començat, tot i haver pujat foquejant en menys d’una hora.

Com és conegut al CEGESQUÍ la zona de l’Stelvio ens ofereix moltes combinacions per fer itineraris d’esquí de muntanya: ascensions i descensos simples, voltes circulars i travesses de dies. Hi ha una densa xarxa de refugis per sobre els 2000 m molt confortables i cims de més de 3000 m amb neu garantida: Pizzo Tresero 3.554 m, Punta San Matteo 3.678 m, Punta Cadini 3.524 m, Monte Viòz 3.645 m, Palon de la Mare 3.685m, Monte Pasquale 3.553 m, Monte Cevedale 3.769 m … Del conjunt de valls, glaceres i cims resulten unes vistes espectaculars i el “rei” és el Konig Spitze (Gran Zebru 3.851 m). Aquesta vegada, però, la promesa de neu de qualitat no es compleix. Tots els dies hem d’esquiar neu molt dura o crosta, ventada i glaçada, amb tota mena d’ondulacions modelades pel vent, cosa que posa a prova les cames i els criteris d’elecció del lloc de pas. Els trams amb neu més “esquiable” són escassos i els hem de triar i aprofitar tant com puguem.

El causant del desgavell en la neu és el vent, va començar a bufar alguns dies abans de la nostra arribada i encara ens amoïna i atabala, sobretot quan ens aproximem a les carenes cimeres. El vent ha modelat les superfícies de neu menys pendents que sovint són superfícies de defecció comparables a un mar amb onades. El vent s’ha endut la neu i l’ha acumulat en cornises i slabs que de lluny es veuen sospitosos.

El nostre plantejament inicial pels 5 dies era pujar el primer dia a sopar i dormir al refugi Branca, el segon dia fer una ascensió de les moltes possibles des de aquest refugi i tornar al refugi Branca, el tercer dia fer la travessa del refugi Branca al refugi Pizzini passant per algun cim (Monte Pasquale 3.553 m o Monte Cevedale 3.769 m), el quart dia fer l’ascensió al gran Zebru des del refugi Pizzini i el cinquè dia tornar cap el pàrquing fent la Cime dei Forni ( 3.240 m) durant el trajecte.

El resultat final per tal d’adaptar-nos a les condicions de vent va variar una mica:

5/3/15: Pàrquing refugi dei Forni (2.178 m)- Refugi Cesare Branca (2.492 m)

6/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi vivac F. Meneghello (3.453 m)

 Fem un intent molt seriós a la Punta San Mateo. Una mica més amunt del coll descobrim l’existència del refugi vivaç que no havíem vist al mapa i dins del qual ganyipem  a resguard del vent. Intenten fer el cim sense esquís seguint l’aresta però per damunt la cota 3.500 el vent ens fa enrere.

Foto 2

Punta San Matteo 3.678. Foto Raimon S.

Foto 3

Foto 4

Ascendint direcció a la Punta cadini i descens. Foto Joan B.

7/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Coll Pale Rosse (3.379 m) 

El vent que fa quan sortim del refugi ens fa desistir de fer travessa pels cims. Anem al refugi Pizzini pel fons de la vall i desprès pugem al coll de Pale Rosse passat pels peus del Gran Zebrú. A aquestes alçades ja hem assumit que a l’endemà no el pujarem, quedarà pendent per una altra vegada. No té rastres que ningú l’hagi pujat recentment i no convida a pujar-lo. Segons un guia local calen uns dies que estabilitzin la neu. Per la tarda aprofitem per fer pràctiques amb l’ARVA, cosa que descobrim que ens feia falta, perquè alguns no recordem com funcionen els nostres aparells ni les estratègies de recerca més efectives.

Foto 5

Pujant cap el Coll Pale Rosse amb el Gran Zebrù. Foto de Jordi G.

Foto 6

Descens del Coll de Pale Rosse. Fot Jordi G. (Foto 6)

8/3/15: Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Monte Cevedale (3.769 m) – Monte Pasquale (3.553)

 Foto 7

Pujant al M. Cevedale a 3.769 m.

Foto 8

Cim del Cedvedale a 3.769 m. Foto Joan B.

Foto 9

Pujant cap al Monte Pasquale. Foto de Jordi.G.

foto 10 

Al cim del Monte Pasquale a 3.553 m. Foto de David A. (Foto 10)

Gran dia, avui fem cim! El darrer tros d’aresta del Cevedale el pugem a peu, tot i que és relativament plana. El cim ens regala unes vistes del Alps esplèndides, el compartim amb un munt d’esquiadors, sembla que avui tots hem vingut cap aquí. Durant el descens els més fanàtics de la colla es desvien i hi afegeixen l’ascensió al Monte Pasquale.

9/3/15:  Refugi Pizzini (2.700), Cime dei Forni (3.240 m) – Pàrquing dei Forni (2.178 m)

 El darrer dia no fa vent però està tapat i en iniciar l’ascensió la llum del moment no permet veure el relleu, cosa que amb la superfície irregular de la neu no motiva gaire. Només els més motivats fan l’ascensió, els altres decidim anar tirant cap el pàrquing. A quarts d’onze ja som tots dins el cotxe per començar el viatge de tornada.

foto 11

El Refugi Branca, molt confortable i ben organitzat, sobre tot l’entrada/sortida. Foto de Jordi G.

18 març 2015
by geps
1 Comment

TOSSA PLANA DE LLES

Tossa Plana de Lles 2.916m
Punt de sortida: Estació d’esquí de fons Lles de Cerdanya
Temps: 3-4h ascensió, 1:30 descens.
Desnivell: 930m
Dificultat: ME-S2

Amb aquestes dades i previsió d’uns 5-10cm de neu nova una trupe de GEPS marxem cap a Lles dissabte ben d’hora.

Arribem al pàrquing de l’estació de fons amb un dia excepcional, ens preparem i comença la sortida… Bé, això pensàvem, perquè abans el guarda ens diu que per poder passar hem de pagar un forfait de 2’50€, entrem en un petit debat, però finalment, si volem arribar a l’objectiu, haurem de comprar-lo. Ens argumenta que la carretera d’accés no la manté la diputació, sinó la pròpia estació, així com el pàrquing i la resta d’instal·lacions. És el primer cop que paguem per accedir a un cim, però les seves explicacions també tenen sentit, encara que no ens agradin a tots.

Iniciem per les pistes d’esquí de fons, girem a l’esquerra seguint el GR 11-10 i després per un camí de raquetes en mig del bosc en direcció cap al refugi del Planell, està tot preciós després de la nevada d’ahir la nit. Xino-xano anem avançant amb un dia canviant,ara núvol, ara Sol, veiem la neu que cau per sota nostre…

Quan ja estem gairebé a dalt de tot el temps comença a empitjorar, les nafres als peus de l’Albert, l’Ernesto, la Noelia i el Sergio ja fa estona que bullen, i de cop el cim desapareix, fa vent, fred… així que decidim fer mitja volta quan estem només a unes 100m de l’objectiu esportiu. En canvi, l’objectiu personal està ben complert! Sortideta amb 800m de desnivell, paisatges preciosos i bona companyia!

Traiem pells i comencem a baixar. Després de la primera pala el Sol torna a sortir i podem gaudir d’un descens entremig dels arbres del bosc. Només queda remar i patinar una mica per les pistes de fons fins arribar al cotxe de nou.

En resum una sortida agradable per continuar aprenent sobre l’esquí de muntanya!

Us deixem un petit vídeo de la jornada!

5 març 2015
by geps
0 comments

COL·LECTIVA D’HIVERN

GEPERUT DE LES NEUS; definició d’aquell ésser o individu que, a la caiguda de les primeres volves de neu, la pell se li posa de gallina, fa un estudi intensiu de totes les webs de previsions meteorològiques i ja té tot el material preparat per a poder ser el primer en estrenar una pala. Tot i el seu elevat grau d’obsessió per la neu, sorprèn a tothom pel seu caràcter generós i positiu, capaç de compartir uns dies amb la resta de companys sense que hi hagi el més mínim indici de mal rotllo, tot i que, a vegades, els plans no surtin com s’havien planejat. Destacar també la seva gran predisposició per aconseguir que tothom estigui a gust i es senti com a casa, com en família.

 

Divendres 20 de Febrer: A les 16:00h comencen a fer via els primers cotxes camí a Benasque. A mida que anem arribant a on farem nit, “La Escuela de montaña de Benasque”, ens anem distribuint a les habitacions i anem en busca de la tan esperada birreta de benvinguda. Tot i haver acordat que cadascú faria la seva per sopar, ja que érem molts i sortíem en vàries tongades, els astres s’alineen, i finalment acabem sopant tots junts al bar “El refugio”. Quina bona manera de començar la col·lectiva! Aquí ja comencem a veure que ens espera un molt bon cap de setmana…

Dissabte 21 de Febrer: A les 8:00h tots puntuals esmorzant. Com passa a tota col·lectiva, arriba l’hora de marxar i encara n’hi ha que no tenen clar què fer, muntanya, pistes, raquetes….realment difícil de decidir! Finalment, optem per anar tots a Cerler 1500 i des d’allà ja ens dividim. Les previsions meteorològiques eren pèssimes, però seguim tenint els astres a favor nostre i acabem salvant el dia, alguns fins i tot, esquiant fins a quarts de cinc.

Sin título1

Tornem cap a l’alberg, nevant, i a dutxar-nos ràpid per a anar a l’outlet del Barrabes, visita imprescindible quan vas a Benasque, i a fer la birreta per a poder comentar les anècdotes del dia, que no n’han sigut poques! continua nevant…

A les 21:00h, continua nevant, seguim amb la gran puntualitat de tots, aquest cop potser també influeix la fam que portem després d’un gran dia de neu! Ens abraonem tots a menjar i encara no ha passat una hora que l’encarregat de la cuina ens fot un crit, no per dir-nos lo macos i ben educats que som, si no per a dir-nos que ja podem estar acabant! ens quedem tots amb cara d’incrèduls, però pensant…aquests no saben amb qui estan parlant! i així es, com som tot un exemple a seguir, li fem cas i en un no res ja havíem deixat el menjador com una patena i ens havíem fet amos de la sala d’estar! primer fem una visió general de la situació i ens cohibim una mica, però finalment comencem a treure els patxarans, natxarans i ratafies i comença la festa! ara que ens facin fora! Continua nevant….Finalment el cansament es va apoderant de nosaltres i anem fent retirada poc a poc, quedant els campions de la nit que acaben fent àngels a la neu, que ja portem un bon gruix acumulat! Demà serà divertit sortir d’aquí!

Diumenge 22 de Febrer: Ens despertem amb un paisatge increïble! I continua nevant!!! gairebé mig metre de neu acumulada! no ha parat en tota la nit i segueix! Si el dia anterior teníem dubtes de què fer, avui encara ho tenim pitjor! però finalment, després de fer l’intentona de pujar a pistes i que la previsió es d’una entrada de vent amb ràfegues de més de 115 km/h, la majoria de cotxes posem seny i decidim anar a una esplanada a fer una sessió teorico-pràctica de simulació en cas d’allau. Moltíssimes gràcies a els que vareu dedicar aquesta estona a ensenyar a la resta de geperuts! Realment, una gran demostració de companyerisme!

Sin título3

Sin título2

 

 

 

 

 

 

Un cop tenim la lliçó ben apressa, i després de trobar totes les simulacions de companys enterrats per les allaus, ens dividim i alguns valents van a fer una caminadeta, un pèl bufada, per la vall, i uns altres marxen directes cap a Castejón de Sos per a fer una birreta mentre arriba l’hora de dinar on menjarem a l’Hotel Pirineos un menú com si s’hagués d’acabar el món! Mare meva com menja aquesta gent del nord!

Comença l’hora d’acomiadar-se-se, ha estat un cap de setmana ple d’alegries i emocions. Realment hem viscut grans moments junts i no volem que s’acabi, però la vida és així de dura i fa que tot allò que és bo, s’acabi! Però a GEPS mai diem adéu si no fins a la propera!

Sin título4

Moltíssimes gràcies a tots els que veu compartir aquesta Col·lectiva d’hivern 2015! I desitgem molts ànims al Santi per a la seva recuperació, esperem que en breu torni a donar guerra!

Sou tots genials! Ja tenim ganes que arribi la propera col·lectiva geperuda!

El vídeo aquí!!

Salut i muntanya!

 

23 febrer 2015
by geps
0 comments

7a Cursa de les Aixetes – 12 d’abril 2015

El proper dia 12 d’abril 2015 celebrarem la 7ª Edició de la Mitja Marató de les Aixetes a Sant Feliu de Llobregat. 21 km de muntanya, i 1639 metres de desnivell acumulat, amb un recorregut molt divertit i emocionant per la Serra de Collserola. Recordeu que també es farà la Marxa Solidària amb col·labració amb Sant Joan de Déu. Hi trobareu tota la info en aquest enllaç

cartellaixetes2015.jpg

Els voluntaris que us volgueu apuntar a donar un cop de mà ho podeu fer en aquest formulari

Per últim, recordar-vos que es celebrarem dos entrenaments els dies 14 i 28 de març. Si us hi voleu apuntar ho podeu fer en aquest formulari.

10 febrer 2015
by geps
2 Comments

Via Eslovena a les Grans Jorasses, piada, fotos i video!

Més val tard que mai, i és que ja fa uns mesos que vam fer la via. Tot comença amb un missatge de l’Albert on diu que desfaci tots els plans del pont de la diada, que ens anem juntament amb el Ramon a les Grandes Jorasses a fer l’Eslovena. Davant d’una proposta així queda clar que vaig fer el botifler…

SDC17238

Teníem informació fresca gràcies al blog de l’Alfons Gastón  que l’havia feta 5 dies abans i al mail que li va contestar al Ramon amb una rapidesa espectacular. Doncs res, compra ràpida i gas cap a Chamonix on arribem el dijous al migdia.

Visita ràpida a la Maison de la Montagne, preparar material i cap a Montanvers, on arribem a les 15:00.

SDC17234

A les 20:30 arribàvem a peu de paret per preparar el vivac i fondre neu. Les vistes no podien ser més impressionants, un mur de 1000m es plantificava davant nostre, imponent i un petit nus se’m feia a l’estomac davant tal murallon. I el fet és que en gel és on vaig més peix, de fet era la tercera vegada que picava gel…  dels covards mai se’n va explicar res XD.

A les 3 del matí sona el despertador, la rutina de sempre, fondre neu i menjar un entrepà. Fins les 5 no aconseguim superar la rimaya. Nosaltres vam pujar per la dreta de la via per a fer un flanqueig a l’esquerra. A partir d’aquí cap amunt. L’Albert tota l’estona de primer, s’acaba la corda i toca sortir en ensamble. I així anar fent tot traient el fetge per a poder seguir-lo. Aquest home no es cansa mai!!!

SDC17251
El nostre objectiu era clar, arribar a dalt amb llum per a poder fer els ràpels amb un mínim de llum.  I així va ser, després de 14 hores vam arribar a dalt amb llum però nevant… no es pot tenir tot.

P1020231

SDC17254

P1020237

A partir d’aquí comencen els ràpels de baixada per la cara sud, ara ja a Itàlia. Al tercer ràpel es fa ja de nit, la qual cosa fa que ens estiguem molta estona per a fer els dos últims. Finalment a les 22:00 de la nit aconseguim superar la rimaya de la cara sud. Aquí ja no m’aguanto ni els pets.

Fondre neu a dojo, un parell de sopinstants, un entrepa i barreta. A les 00:00 comencem a baixar direcció el refugi Boccalatte. Comencem a flipar amb les arestes de baixada i decidim encordar-nos. Una vegada ja a mitja aresta veiem que el millor hauria estat quedar-se a dormir on havíem sopat. Decidim que al primer lloc mig decent farem un vivac. I així va ser a les 3:00 paràvem a mitja aresta.

P1020241

P1020245

P1010102

A les 7:30 del matí ja hi ha llum. La imatge des del sac no pot ser més espectacular amb l’integral del Peuterey al davant. Només per aquests moments ja ha valgut la pena el viatge. Capuccino, galetes i cap avall. 3 hores més tard arribem finalment a Courmayeur on agafarem el bus per creuar el túnel del Montblanc.
Amb la tonteria hem fet més de 3000m de desnivell negatiu!

albert

 

L’Albert ens regala una bella estampa fonent-se amb una tendra abraçada a les motxilles. El Ramon i jo anem a fer una cocacola pel poble caminant com si fóssim el robocop.
Ja a Chamonix anem a celebrar-ho al Pocoloco amb una hamburguesa mida Everest.

IMG_20140913_173355

Nosaltres vam portar el semàfor d’aliens, Camalots 0,75 al 2, 3 pitons variats, i 10 cargols. Una gran via amb una gran companyia.

Gràcies a l’Albert i al Ramon per portar-me a llocs així (vídeo).

29 gener 2015
by geps
0 comments

Avenc Pouetons de les Agulles – Montserrat

Després de la descoberta d’espeleo diluviant a l’avenc de Geòlegs (espeleodiluvi) on més d’un va enganxar un constipat , aquest cop tocava espeleo de veritat a l’Avenc dels Pouetons de les Agudes (-123m) sota el massís de conglomerat de Montserrat per tal d’estrenar l’any que tot just comença.

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Per l’expedició contàvem amb l’equip d’exploració format per la Cris, el Ramon, el Bernat, el Raimon, el Paco i jo mateix (Natxo).

Després d’intentar localitzar al Raimon per cel i terra sense èxit, tot pensant que la nit ha confós al ballaruques number one, decidim sortir de Pallejà i prendre direcció cap a Can Massana on s’aparca per tal de fer l’aproximació.

Arribats a Can Massana rebem l’aparició del Raimon que estava sense mòbil però tot motivat ens esperava al pàrking.

Al mateix pàrking ens posem a tallar les “bobines” de cordes i preparar la logística de la sortida ordenant el material col·lectiu segons la topo de la cavitat i iniciem l’aproximació cap al refugi Agulles – Vicenç Barbé (45 min. aprox)

Un cop al refugi fem els últims recordatoris tècnics per fer memòria de les maniobres d’ascens i descens i ens dirigim a la boca de la cavitat.

Aquesta cavitat disposa de dues boques d’entrada superior i inferior, en el nostre cas accedim per l’inferior on la sortida es una mica més exposada amb el pou de 32m.

Superat aquest pou volat, el mateix pou continua per un pou de 16m vestit per una colada xulíssima.

A la base d’aquest pou cal continuar fent una petita grimpada amb alguna estretor i davallar un petit pou de -8m. A continuació cal fer una grimpada fins arribar  al famós pou de la biga de -25m (anomenat així perquè anys endarrere la instal·lació estava en una biga travessera  col·locada sobre el pou en forma de diaclasa)

Un cop davallat el pou, en oposició avancem  per la mateixa diaclasa sovint obstruïda per blocs. A partir d’aquí, ens trobem amb els darrers tres pous encadenats ( -11m -20m i -14m) que finalitzen en el famós llac.

Arribats a aquest punt la Cris i jo iniciem l’ascens mentre la resta de l’equip liderat pel Paco, que va obrint via fan el descens fins la cota de -123m.

Després de les fotos de rigor només queda el més dur que es pujar i donat que els pous són progressius i el cansament es va acumulant es fa costosa la sortida.

Poc a poc anem sortint i finalment surt el Bernat que s’encarrega de desinstal·lar la cavitat.

Dir-vos que es tracta d’una cavitat magnífica per les seves formacions i formes peculiars en conglomerat i que a més a més disposa d’unes instal·lacions excel·lents amb químics.

En resum vam gaudir d’una magnífica jornada espeleològica que esperem repetir ben aviat, donat que la petita secció de “espeleolocos” poc a poc es va consolidant.

Aquí teniu un petit vídeo per a que us feu una idea del magnífic dia que vam passar 😉

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor