Últim cap de setmana d’agost, ja no s’hi pot fer res, les vacances acaben oficialment… però volem exprimir-les fins a l’últim moment, així que la Queralt, el Rebo, l’Albert, el Ramon i jo mateixa marxem cap a l’Ariège a fer uns quants barrancs i una mica d’escalada.
Divendres sortim a mitja tarda i anem fins a Auzat, ens allotjament al camping La Vernière, senzill i molt bé de preu. Després d’un soparet amenitzat per una colla d’anglesos que cantaven i tocaven música folk amb un nivell que ens deixa al·lucinats, anem a dormir.
Dissabte encarem dos clàssics, al matí l’Artigue, un salt per aquí, un tobogan per allí, aigües color turquesa… barranc estètic i amb els seus moments més tècnics (45’ aprox, 2:30-3h barranc, 10’ retorn). A la tarda rematem amb el Marc. Tres valents (Queralt, Rebo i Ramon) passen de fer la mítica mini tirolina que fem el 99% dels que hi anem, ells encaren pel recte i baixen per un tros ben encanyonat on l’aigua pica fort. Són uns cracks i ho superen sense complicacions. L’Albert i jo tirem pel camí clàssic fent el mític ràpel des de l’arbre de 20m. Uns quants ràpels més, algun salt i ja el tenim! Barranc curtet però molt divertit. (10’ aprox, 1-1:30h barranc, 5’ retorn)
Tornem cap al càmping, però no per descansar, não… els quatre súper motivats, excepte jo, marxen a fer una mica d’esportiva, no volen desaprofitar cap de les oportunitats de muntanya que ofereix Auzat, un poblet maco que descobreixo fent un passeig pels seus carrers.
Preparant el sopar, sopant i fent el cafè estem tot un vespre pensant què podem fer al dia següent, tenim vàries opcions, i quan sembla que ja està decidit… i les cordes? En tenim prous per poder fer l’Ossèsse Superieur pel qual calen mínim 2 de 50m? (si van més de 2 persones millor mínim 3) oh, oh… Un 60 segur que tenim, però algun més…? Não! Creiem que potser amb un 45 fem, però mesurem la corda i… no arriba! Així que ala, a fer canvi de plans. Ens decidim per un veí seu i a dormir!
Al matí següent anem cap a la carretera que ens durà cap a la vall del costat i…tallada per esllavissades!! Així que després de preguntar i dir-nos que l’alternativa era fer 2h de camí hem de tornar a fer canvi de barranc… Acabem anant a les Cascades du Subra, molt a prop dels que vam fer ahir. Hi ha l’opció de fer només la part inferior, de la qual se’n parla molt bé, però nosaltres el fem integral. Hem de dir que el primer tram té molt poc interès, molts ràpels que el fan llarg i cansat i això no et permet gaudir tant del 2n tram. Sim, la casacada apodada “la dutxa” és de les més maques que he fet mai! Així que recomano provar aquesta segona part que en 1:30h està feta.
Acabem al pàrking de l’Artigue, el Ramon va a buscar la furgo i la resta aprofitem per netejar el material de barrancs a una font que hi ha allà mateix, tot un plaer arribar a casa i no haver de rentar res!!
Un altre cap de setmana ple d’activitat geperuda a una zona on de nou marxem amb moltes ganes de tornar-hi!
No us oblideu del vídeo!