GEPS – Grup Excursionista Santfeliuenc

Esquí de muntanya al Parco Nazionalle dello Stelvio

| 0 comments

Un dels socis més actius darrerament, el Raimon Serna, ens explica la seva aventura als Alps Italians, no té pèrdua! Gràcies Raimon!

Participants: David A, Xavi G, Jordi G. Raimon S. i Joan B.

Ascensió al Monte Cevedale amb el G. Zebrú al fons. Foto de Jordi G

Foto 1

Del 5 al 9 de març fem una visita als Alps, a la zona del Parc Nacional del Stelvio. Agafem un vol de BCN cap a Milà Malpensa i cotxe de lloguer per arribar al pàrquing del Rifugio dei Forni des d’on pujarem al Rifugio Cesare Branca. El vol va bé, arriba puntual, l’equipatge facturat surt tot en un temps rècord. El trajecte en cotxe de Milà a Santa Caterina Valfurva ens requereix però molt més temps del que la distància (270 km) ens feia preveure. Errors d’itinerari en sortir de Malpensa, trànsit dens en les carreteres d’un sol carril i haver de posar cadenes per accedir al pàrquing de Forni faran que arribem de nit al refugi Branca, a l’hora en que el sopar ja ha començat, tot i haver pujat foquejant en menys d’una hora.

Com és conegut al CEGESQUÍ la zona de l’Stelvio ens ofereix moltes combinacions per fer itineraris d’esquí de muntanya: ascensions i descensos simples, voltes circulars i travesses de dies. Hi ha una densa xarxa de refugis per sobre els 2000 m molt confortables i cims de més de 3000 m amb neu garantida: Pizzo Tresero 3.554 m, Punta San Matteo 3.678 m, Punta Cadini 3.524 m, Monte Viòz 3.645 m, Palon de la Mare 3.685m, Monte Pasquale 3.553 m, Monte Cevedale 3.769 m … Del conjunt de valls, glaceres i cims resulten unes vistes espectaculars i el “rei” és el Konig Spitze (Gran Zebru 3.851 m). Aquesta vegada, però, la promesa de neu de qualitat no es compleix. Tots els dies hem d’esquiar neu molt dura o crosta, ventada i glaçada, amb tota mena d’ondulacions modelades pel vent, cosa que posa a prova les cames i els criteris d’elecció del lloc de pas. Els trams amb neu més “esquiable” són escassos i els hem de triar i aprofitar tant com puguem.

El causant del desgavell en la neu és el vent, va començar a bufar alguns dies abans de la nostra arribada i encara ens amoïna i atabala, sobretot quan ens aproximem a les carenes cimeres. El vent ha modelat les superfícies de neu menys pendents que sovint són superfícies de defecció comparables a un mar amb onades. El vent s’ha endut la neu i l’ha acumulat en cornises i slabs que de lluny es veuen sospitosos.

El nostre plantejament inicial pels 5 dies era pujar el primer dia a sopar i dormir al refugi Branca, el segon dia fer una ascensió de les moltes possibles des de aquest refugi i tornar al refugi Branca, el tercer dia fer la travessa del refugi Branca al refugi Pizzini passant per algun cim (Monte Pasquale 3.553 m o Monte Cevedale 3.769 m), el quart dia fer l’ascensió al gran Zebru des del refugi Pizzini i el cinquè dia tornar cap el pàrquing fent la Cime dei Forni ( 3.240 m) durant el trajecte.

El resultat final per tal d’adaptar-nos a les condicions de vent va variar una mica:

5/3/15: Pàrquing refugi dei Forni (2.178 m)- Refugi Cesare Branca (2.492 m)

6/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi vivac F. Meneghello (3.453 m)

 Fem un intent molt seriós a la Punta San Mateo. Una mica més amunt del coll descobrim l’existència del refugi vivaç que no havíem vist al mapa i dins del qual ganyipem  a resguard del vent. Intenten fer el cim sense esquís seguint l’aresta però per damunt la cota 3.500 el vent ens fa enrere.

Foto 2

Punta San Matteo 3.678. Foto Raimon S.

Foto 3

Foto 4

Ascendint direcció a la Punta cadini i descens. Foto Joan B.

7/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Coll Pale Rosse (3.379 m) 

El vent que fa quan sortim del refugi ens fa desistir de fer travessa pels cims. Anem al refugi Pizzini pel fons de la vall i desprès pugem al coll de Pale Rosse passat pels peus del Gran Zebrú. A aquestes alçades ja hem assumit que a l’endemà no el pujarem, quedarà pendent per una altra vegada. No té rastres que ningú l’hagi pujat recentment i no convida a pujar-lo. Segons un guia local calen uns dies que estabilitzin la neu. Per la tarda aprofitem per fer pràctiques amb l’ARVA, cosa que descobrim que ens feia falta, perquè alguns no recordem com funcionen els nostres aparells ni les estratègies de recerca més efectives.

Foto 5

Pujant cap el Coll Pale Rosse amb el Gran Zebrù. Foto de Jordi G.

Foto 6

Descens del Coll de Pale Rosse. Fot Jordi G. (Foto 6)

8/3/15: Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Monte Cevedale (3.769 m) – Monte Pasquale (3.553)

 Foto 7

Pujant al M. Cevedale a 3.769 m.

Foto 8

Cim del Cedvedale a 3.769 m. Foto Joan B.

Foto 9

Pujant cap al Monte Pasquale. Foto de Jordi.G.

foto 10 

Al cim del Monte Pasquale a 3.553 m. Foto de David A. (Foto 10)

Gran dia, avui fem cim! El darrer tros d’aresta del Cevedale el pugem a peu, tot i que és relativament plana. El cim ens regala unes vistes del Alps esplèndides, el compartim amb un munt d’esquiadors, sembla que avui tots hem vingut cap aquí. Durant el descens els més fanàtics de la colla es desvien i hi afegeixen l’ascensió al Monte Pasquale.

9/3/15:  Refugi Pizzini (2.700), Cime dei Forni (3.240 m) – Pàrquing dei Forni (2.178 m)

 El darrer dia no fa vent però està tapat i en iniciar l’ascensió la llum del moment no permet veure el relleu, cosa que amb la superfície irregular de la neu no motiva gaire. Només els més motivats fan l’ascensió, els altres decidim anar tirant cap el pàrquing. A quarts d’onze ja som tots dins el cotxe per començar el viatge de tornada.

foto 11

El Refugi Branca, molt confortable i ben organitzat, sobre tot l’entrada/sortida. Foto de Jordi G.

Deixa un comentari

Required fields are marked *.


Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor