GEPERUT DE LES NEUS; definició d’aquell ésser o individu que, a la caiguda de les primeres volves de neu, la pell se li posa de gallina, fa un estudi intensiu de totes les webs de previsions meteorològiques i ja té tot el material preparat per a poder ser el primer en estrenar una pala. Tot i el seu elevat grau d’obsessió per la neu, sorprèn a tothom pel seu caràcter generós i positiu, capaç de compartir uns dies amb la resta de companys sense que hi hagi el més mínim indici de mal rotllo, tot i que, a vegades, els plans no surtin com s’havien planejat. Destacar també la seva gran predisposició per aconseguir que tothom estigui a gust i es senti com a casa, com en família.
Divendres 20 de Febrer: A les 16:00h comencen a fer via els primers cotxes camí a Benasque. A mida que anem arribant a on farem nit, “La Escuela de montaña de Benasque”, ens anem distribuint a les habitacions i anem en busca de la tan esperada birreta de benvinguda. Tot i haver acordat que cadascú faria la seva per sopar, ja que érem molts i sortíem en vàries tongades, els astres s’alineen, i finalment acabem sopant tots junts al bar “El refugio”. Quina bona manera de començar la col·lectiva! Aquí ja comencem a veure que ens espera un molt bon cap de setmana…
Dissabte 21 de Febrer: A les 8:00h tots puntuals esmorzant. Com passa a tota col·lectiva, arriba l’hora de marxar i encara n’hi ha que no tenen clar què fer, muntanya, pistes, raquetes….realment difícil de decidir! Finalment, optem per anar tots a Cerler 1500 i des d’allà ja ens dividim. Les previsions meteorològiques eren pèssimes, però seguim tenint els astres a favor nostre i acabem salvant el dia, alguns fins i tot, esquiant fins a quarts de cinc.
Tornem cap a l’alberg, nevant, i a dutxar-nos ràpid per a anar a l’outlet del Barrabes, visita imprescindible quan vas a Benasque, i a fer la birreta per a poder comentar les anècdotes del dia, que no n’han sigut poques! continua nevant…
A les 21:00h, continua nevant, seguim amb la gran puntualitat de tots, aquest cop potser també influeix la fam que portem després d’un gran dia de neu! Ens abraonem tots a menjar i encara no ha passat una hora que l’encarregat de la cuina ens fot un crit, no per dir-nos lo macos i ben educats que som, si no per a dir-nos que ja podem estar acabant! ens quedem tots amb cara d’incrèduls, però pensant…aquests no saben amb qui estan parlant! i així es, com som tot un exemple a seguir, li fem cas i en un no res ja havíem deixat el menjador com una patena i ens havíem fet amos de la sala d’estar! primer fem una visió general de la situació i ens cohibim una mica, però finalment comencem a treure els patxarans, natxarans i ratafies i comença la festa! ara que ens facin fora! Continua nevant….Finalment el cansament es va apoderant de nosaltres i anem fent retirada poc a poc, quedant els campions de la nit que acaben fent àngels a la neu, que ja portem un bon gruix acumulat! Demà serà divertit sortir d’aquí!
Diumenge 22 de Febrer: Ens despertem amb un paisatge increïble! I continua nevant!!! gairebé mig metre de neu acumulada! no ha parat en tota la nit i segueix! Si el dia anterior teníem dubtes de què fer, avui encara ho tenim pitjor! però finalment, després de fer l’intentona de pujar a pistes i que la previsió es d’una entrada de vent amb ràfegues de més de 115 km/h, la majoria de cotxes posem seny i decidim anar a una esplanada a fer una sessió teorico-pràctica de simulació en cas d’allau. Moltíssimes gràcies a els que vareu dedicar aquesta estona a ensenyar a la resta de geperuts! Realment, una gran demostració de companyerisme!
Un cop tenim la lliçó ben apressa, i després de trobar totes les simulacions de companys enterrats per les allaus, ens dividim i alguns valents van a fer una caminadeta, un pèl bufada, per la vall, i uns altres marxen directes cap a Castejón de Sos per a fer una birreta mentre arriba l’hora de dinar on menjarem a l’Hotel Pirineos un menú com si s’hagués d’acabar el món! Mare meva com menja aquesta gent del nord!
Comença l’hora d’acomiadar-se-se, ha estat un cap de setmana ple d’alegries i emocions. Realment hem viscut grans moments junts i no volem que s’acabi, però la vida és així de dura i fa que tot allò que és bo, s’acabi! Però a GEPS mai diem adéu si no fins a la propera!
Moltíssimes gràcies a tots els que veu compartir aquesta Col·lectiva d’hivern 2015! I desitgem molts ànims al Santi per a la seva recuperació, esperem que en breu torni a donar guerra!
Sou tots genials! Ja tenim ganes que arribi la propera col·lectiva geperuda!
Salut i muntanya!
