Un día cualquiera…

Esta piada es diferente. Va dirigida a todos aquellos que corren… la muda.

Por GEPS los hay unos cuantos que corren “animalades” como ellos mismos dicen. Sencillamente, por mí, lo que hacen tiene un mérito impresionante. Jo no crec (mai es pot dir que no… i, què carai, l’esperança és l’últim que es perd, No?)… Però, tot i això, jo no crec que mai pugui fer una d’aquestes “animalades”… és a dir, córrer “del tirón” 80 km, 90 km o 100km… Però, precisament quan es fan aquestes “animalades”, “bestieses” o com ho vulguin dir, els paisatges solen ser increïbles.

Moltes vegades els he acompanyat a fer aquestes proeses… i creieu-me que tenia una enveja (sana, però segueix sent enveja) quan veia per on anirien a córrer… Muntanyes espectaculars, vistes impressionants, corriols sinuosos… de pujada i de baixada… i veure’ls arribar era el millor: les seves cares eren una mescla de cansament i d’alegria. Poc a poc el cansament marxava… però l’alegria anava creixent a mesura que veien el que havien fet… Cada minut, horas del día anava passant, felicitat d'la la asiste acabat había cada vegada més gran…

Ya, amb els ulls de mis “mera acompanyant”, vena realitzat durant l'ef evoluciona, fred que el havien Patit, la pluja que els tenía acompanyat… hi ya estaba en… l'ori quedava que era satisfacció. Yo, amb aquesta mezcla de sentimientos de “però vull fer 100 kilometros en puc”, va fer que Busques llocs macos por ejecución… Yo, por E INICIO, aprop casa.

Me comprovat que él, sí s'està motivat, qualsevol en un moment ollas trobar Raconet Precios de natura al tu voltant. I Aixi que començat, fent ONU “i humilde petit” Vídeo Collserola… Perquè sin capvespre a la Penya del Moro pot ser, de vegades, igualmente espectacular d'un cim de los mil metros…

Dedicado a máquinas que corren 5, 10, 50… i 100 km… y los que, caras en la carrera… però ho acabaran fent

Vídeo el Gozo de correr por Collserola

11DeNoviembreDe2011?cerrado = true # 5673653087508111138

Miriam