Aquest diumenge hem optat per tornar a un cim que sempre ens ha deixat bon sabor de boca. Sense poder anar a la Vall d’Aran, sembla que Andorra és el que pinta millor i més després dels dos pamets de neu fresca que s’han mantingut en perfecte estat fins diumenge, gràcies a les temperatures sota zero.

M’he adormit i tinc el Carles esperant sota casa. Quan travessem la Segarra tot està ben gebrat, preludi de la rasca que farà a Andorra i no ens equivoquem (sempre sota zero) . Ens calcem els equís a quarts d’onze i seguim unes traces que ens ajuden a travessar el bosc amb facilitat, fins arribar als 2100 mts sota el Refugi dels Coms de Jan, on girem cap al Nord-est direcció al Pic de Ransol per anar a buscar l’ampla Pala SE i S que amb unes quantes llaçades ens deixa al cim. Arribem tot just quan comença a entrar el front anunciat, amb vent i molt fred.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El descens el fem baixant per la pala en direcció Sud gaudint d’allò més, fins baixar unes canals curtes que van a parar a sobre del refugi. A partir d’aquí anem en direcció Oest cap a la Costa Gran, travesaant uns quants arbres i buscant encara uns quants girs amb neu pols fins al fons dee la vall on travessarem el Riu Meners sense problema. A partir d’aquí un passeig fins al cotxe.

Sortida genial per un dia que a priori no prometia gaire.

He penjat el track al wikiloc (usuari: raimonserna)

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8694583

Desnivell acumulat pujant 900 m. Desnivell acumulat baixant: 900 m

 

Raimon i Carles