“Ei, previsió de powder per al 27 de desembre als alps francesos. He reservat una gîte d’etape per a 5 fins el 2 de gener. Qui s’anima?”

Albert Ortega.

 

28 de desembre

“Milers de vehicles atrapats per la neu als Alps francesos.” www.ara.cat

“Una onada de fred siberià amenaça d’agreujar el caos a l’est de França.” El Periódico de Catalunya

Som-hi! A la Savoia hi falta gent!

Carregats amb l’equipació d’esquí de muntanya, ganes d’esquiar, molta il·lusió i un pernil de la Franja ens disposem a passar uns dies just

on més mal ha fet el temporal de neu als Alps. L’objectiu és clar: rebentar totes les pales que puguem. Aquest hivern, fins al moment, no s’ha mostrat gens generós i cal aprofitar del primer al darrer floc de neu.

Amb una temperatura de -11 graus ens equipem a l’aparcament de la pista d’esquí de Saint François de Longchamp…. Bon temps i baixes temperatures auguren un gran dia. Remontant una pista, ens desviem per pujar un pic intermig i descartem la planificació inicial: un pic on es veuen masses roques i massa neu ventada. L’alternativa era clara; una pala verge i assoleiada a la vessant esquerra de la vall. Tot perfecte excepte per un inesperat “tiburón” que destrossa parcialment el canto d’un dels esquís del Jose. Toca passar la tarda comprant cofix, eines i fent una mica de bricolatge.

Segon dia. Ens oblidem de seguir pistes i ens dirigim a La Grande Chible: un pic de 2932 metres. Encara fa més fred que el primer dia però la neu és excel·lent. Sobretot en les parts més altes on no es llisca: es flota. Esquiada collonuda allà on les hi hagi!

Per un dia, deixem descansar la GoPro i paguem forfait. És el dia de cap d’any i volem acabar d’hora per preparar la nit. Tanmateix, fem tots els fora pista que ens permet l’horari de l’estació i sortim ben satisfets. En tornar a l’apartament, per un problema de comunicació, en Jose, en Miquel i jo ens hem d’esperar al portal de casa més d’una hora on coneixem els amables veins italians. Italians… festa de cap d’any… i nosaltres que ens hem de despertar ben d’hora… Després d’escoltar un extens resum de les millors cançons franceses dels darrers 30 anys, mengem el raïm i poc més tard ja ens estem arrossegant.

El darrer dia, la Cris i el Ramon se’l prenen de descans. Es dediquen a passar l’aspiradora ben d’hora, ben d’hora fins que els italians no poden més i atonyinen la paret a cops. Porca misèria! Nosaltres marxem a les Aiguilles d’Arves i notem que el temps canvia. Ja no fa tant de fred. És més, fot una calor considerable i fa l’asscensió més dificultosa. Notem com es trenquen les plaques a mesura que hi passem per sobre. Per sort, el terreny sota la neu és pedregós i això fa que el risc sigui mínim. Després de 1500 metres de desnivell, arribem al cim, mengem quatre tonteries i avall! La primera pala és una baixada ampla, ombrívola i amb molta neu. Cal anar amb molt de compte. Una vegada superada, quan creiem que ja només quedava el més fàcil, ens trobem amb una neu crosta molt dificultosa i cansada. El Miquel i jo ens repartim equitativament les hòsties de la baixada i l’Albert i el Jose com si res.

Al dia següent, les temperatures ja es troben per sobre de 0 graus i per al Jose, la Cristina i a mi, el viatge s’ha acabat. El Ramon, el Miquel i l’Albert continuen l’aventura al Couserans.

Esperem que us agradi el video 😉