Més val tard que mai, i és que ja fa uns mesos que vam fer la via. Tot comença amb un missatge de l’Albert on diu que desfaci tots els plans del pont de la diada, que ens anem juntament amb el Ramon a les Grandes Jorasses a fer l’Eslovena. Davant d’una proposta així queda clar que vaig fer el botifler…

Teníem informació fresca gràcies al blog de l’Alfons Gastón  que l’havia feta 5 dies abans i al mail que li va contestar al Ramon amb una rapidesa espectacular. Doncs res, compra ràpida i gas cap a Chamonix on arribem el dijous al migdia.

Visita ràpida a la Maison de la Montagne, preparar material i cap a Montanvers, on arribem a les 15:00.

A les 20:30 arribàvem a peu de paret per preparar el vivac i fondre neu. Les vistes no podien ser més impressionants, un mur de 1000m es plantificava davant nostre, imponent i un petit nus se’m feia a l’estomac davant tal murallon. I el fet és que en gel és on vaig més peix, de fet era la tercera vegada que picava gel…  dels covards mai se’n va explicar res XD.

A les 3 del matí sona el despertador, la rutina de sempre, fondre neu i menjar un entrepà. Fins les 5 no aconseguim superar la rimaya. Nosaltres vam pujar per la dreta de la via per a fer un flanqueig a l’esquerra. A partir d’aquí cap amunt. L’Albert tota l’estona de primer, s’acaba la corda i toca sortir en ensamble. I així anar fent tot traient el fetge per a poder seguir-lo. Aquest home no es cansa mai!!!

El nostre objectiu era clar, arribar a dalt amb llum per a poder fer els ràpels amb un mínim de llum.  I així va ser, després de 14 hores vam arribar a dalt amb llum però nevant… no es pot tenir tot.

A partir d’aquí comencen els ràpels de baixada per la cara sud, ara ja a Itàlia. Al tercer ràpel es fa ja de nit, la qual cosa fa que ens estiguem molta estona per a fer els dos últims. Finalment a les 22:00 de la nit aconseguim superar la rimaya de la cara sud. Aquí ja no m’aguanto ni els pets.

Fondre neu a dojo, un parell de sopinstants, un entrepa i barreta. A les 00:00 comencem a baixar direcció el refugi Boccalatte. Comencem a flipar amb les arestes de baixada i decidim encordar-nos. Una vegada ja a mitja aresta veiem que el millor hauria estat quedar-se a dormir on havíem sopat. Decidim que al primer lloc mig decent farem un vivac. I així va ser a les 3:00 paràvem a mitja aresta.

A les 7:30 del matí ja hi ha llum. La imatge des del sac no pot ser més espectacular amb l’integral del Peuterey al davant. Només per aquests moments ja ha valgut la pena el viatge. Capuccino, galetes i cap avall. 3 hores més tard arribem finalment a Courmayeur on agafarem el bus per creuar el túnel del Montblanc.
Amb la tonteria hem fet més de 3000m de desnivell negatiu!

 

L’Albert ens regala una bella estampa fonent-se amb una tendra abraçada a les motxilles. El Ramon i jo anem a fer una cocacola pel poble caminant com si fóssim el robocop.
Ja a Chamonix anem a celebrar-ho al Pocoloco amb una hamburguesa mida Everest.

Nosaltres vam portar el semàfor d’aliens, Camalots 0,75 al 2, 3 pitons variats, i 10 cargols. Una gran via amb una gran companyia.

Gràcies a l’Albert i al Ramon per portar-me a llocs així (vídeo).