Després de la descoberta d’espeleo diluviant a l’avenc de Geòlegs (espeleodiluvi) on més d’un va enganxar un constipat , aquest cop tocava espeleo de veritat a l’Avenc dels Pouetons de les Agudes (-123m) sota el massís de conglomerat de Montserrat per tal d’estrenar l’any que tot just comença.

Per l’expedició contàvem amb l’equip d’exploració format per la Cris, el Ramon, el Bernat, el Raimon, el Paco i jo mateix (Natxo).

Després d’intentar localitzar al Raimon per cel i terra sense èxit, tot pensant que la nit ha confós al ballaruques number one, decidim sortir de Pallejà i prendre direcció cap a Can Massana on s’aparca per tal de fer l’aproximació.

Arribats a Can Massana rebem l’aparició del Raimon que estava sense mòbil però tot motivat ens esperava al pàrking.

Al mateix pàrking ens posem a tallar les “bobines” de cordes i preparar la logística de la sortida ordenant el material col·lectiu segons la topo de la cavitat i iniciem l’aproximació cap al refugi Agulles – Vicenç Barbé (45 min. aprox)

Un cop al refugi fem els últims recordatoris tècnics per fer memòria de les maniobres d’ascens i descens i ens dirigim a la boca de la cavitat.

Aquesta cavitat disposa de dues boques d’entrada superior i inferior, en el nostre cas accedim per l’inferior on la sortida es una mica més exposada amb el pou de 32m.

Superat aquest pou volat, el mateix pou continua per un pou de 16m vestit per una colada xulíssima.

A la base d’aquest pou cal continuar fent una petita grimpada amb alguna estretor i davallar un petit pou de -8m. A continuació cal fer una grimpada fins arribar  al famós pou de la biga de -25m (anomenat així perquè anys endarrere la instal·lació estava en una biga travessera  col·locada sobre el pou en forma de diaclasa)

Un cop davallat el pou, en oposició avancem  per la mateixa diaclasa sovint obstruïda per blocs. A partir d’aquí, ens trobem amb els darrers tres pous encadenats ( -11m -20m i -14m) que finalitzen en el famós llac.

Arribats a aquest punt la Cris i jo iniciem l’ascens mentre la resta de l’equip liderat pel Paco, que va obrint via fan el descens fins la cota de -123m.

Després de les fotos de rigor només queda el més dur que es pujar i donat que els pous són progressius i el cansament es va acumulant es fa costosa la sortida.

Poc a poc anem sortint i finalment surt el Bernat que s’encarrega de desinstal·lar la cavitat.

Dir-vos que es tracta d’una cavitat magnífica per les seves formacions i formes peculiars en conglomerat i que a més a més disposa d’unes instal·lacions excel·lents amb químics.

En resum vam gaudir d’una magnífica jornada espeleològica que esperem repetir ben aviat, donat que la petita secció de “espeleolocos” poc a poc es va consolidant.

Aquí teniu un petit vídeo per a que us feu una idea del magnífic dia que vam passar 😉