Mirant i remenant el llibre del David Hita trobo la Libertad Provisional, té bona bona pinta, dels 80 i sense restaurar. Pregunta de rigor a l’Albert:
-Ei Bou, Libertad Provisional diumenge?
-La tinc feta fins al sostre… Però si vols entrem per la GAM i sortim per la Libertad Provisional, que la part de sota és expo i txunga.
-Puta mare doncs.
Diumenge a les 12 del migdia arribem Santa Cecilia. Sembla que els runners ja han fet la feina i hi trobem aparcament a la primera. Al cap d’una hora estem a peu de tàpia equipats per començar a escalar. Tota la paret de Diables per nosaltres i una altra cordada que fan la Barrufets.
Començo jo. Inici per fissura on pots llaçar un arbre per anar seguidament cap a un pitó. Després flanqueig a l’esquerra de V protegit amb dos bolts per anar a buscar la reunió, parabolts amb anella i cadena, a uns 5 metres sota de l’arbre que marca la ressenya.
El segon llarg continua per fissura, combinant claus, pitons, burils i completant amb flotants. Reunió dintre d’una cova. El tercer comença amb un 7a on, només sortir de la reunió, m’abandono al noble art de l’Ae, per acabar en V de fissura de bon equipar i escalar. La part del lliure està semiequipada.
El quart llarg connecta amb les tirades d’artificial. 30 metres de V. De la reunió hi penja una corda que ha viscut èpoques millors per assegurar l’entrada ja que la roca es trenca una mica. El cinquè llarg és comú amb la Libertad provisional. Supera el primer desplom en artificial equipat per a situar-se just a sota del gran sostre. Combina parabolts amb burils, prou junts els uns dels altres. Important portar tascó petit o cordino per a llaçar un cap de buril.
El sisè llarg és el més espectacular de tots. La sensació de buit és total. Decideixo ignorar-lo. Així com la GAM fa flanqueig a l’esquerra per a sortir per la part més dèbil del sostre, la Libertad Provisional li tira pel mig del sostre, sense contemplacions ni miraments. Chapeau pels oberturistes, no em vull ni imaginar haver de fer tota la burilada…
A partir de la septième le rock passe de bon à excellent. El llarg de després del sostre és molt bo, 6a de 35 metres protegit amb 7 burils. El quart buril està a l’esquerra tal i com puges. Des d’aquí s’ha de flanquejar molt a la dreta per trobar el cinquè i sisè buril. Llarg de navegar.
El darrer llarg és de 40 metres amb un pas “tonto” a la meitat de “cinquè o més”, protegit com l’anterior.
De la vuitena reunió sortir per placa de IV amb tendència a la dreta, xapar un buril i continuar per placa de III fins a arribar a una reunió de parabolts (50 m). D’aquí al cim 20-30 metres més de III.
Als dos la via ens va agradar molt, i particularment a mi, la part de sobre del sostre. Molt recomanable. De material portàvem un joc discret de tascons, semàfor d’aliens, Camalots del 0,5 au 2 et 20 cintes, tenint en compte que a l’artificial en vam reutilitzar alguna.
