Això que es troben una Catalana pura sang i dos catalans de tercera generació fent un barranc, i un l´hi diu als altres:

-Jo fa uns anys vaig fer el Pedraforca en 7h

I salta l’altre i els i diu:

– Doncs jo vaig anar a fer-lo fa un temps, corrents! I vaig trigar 5 h 10 min.

i el tercer tot picat els hi diu:

-Doncs jo si i vaig, el faig escalant i trigo menys de 5 h.

I dit i fet, al cap d’un mes es troben els tres Geperuts un divendres a la nit, sopant al pàrquing del Pedraforca i preparant-se per a l’endemà fer una de les vies més mítiques, La via Estasen (650m, IV) situada a la cara nord al Calderer.

L’endemà mentre esmorzaven comencen a arribar tot de climbers amb un material “que lo petas” que si martell espitador, que si dos jocs complets de friends, que si tascons i vés a saber què més, el nostre company el Ramon, gran persona i millor professor, J'hallucinais avec la quantité de pots que tous ces gens transportaient.

Al cap d’una hora que tots aquells Climbers del Universo ja havien marxat, nosaltres comencem a enfilar direcció al refugi Lluís Estasen d’on surt un caminet de marques blanques, molt evidents al principi, menys cap al final, que et porten a peu de via, tota una aventura!! Ara fites, ara marques, unes cordes per aquí, unes visites al “Sr. roca” per allà i arribem.

Comencem a equipar-nos i de cop i volta ens trobem que arriben tots els Masters del Universo, però nosaltres ni ens immutem. El Ramon comença a tirar el primer llarg i quan la Queralt es decidia a començar els Flipats del Universo ens demanen de passar per què ells no volien muntar R perquè era molt fàcil ja que només era un IV. Amb la tonteria a uns quants d’ells els devia pesar el cul perquè van haver d’utilitzar les nostres cordes i estrènyer el culet, en definitiva vam haver d’esperar.

En arribar la següent reunió van haver d’abaixar el cap, demanar-nos perdo i deixar-nos passar.

Just abans de començar aquest segon llarg, al peu del mateix, un dels Climbers del Universo ens recomana posar un friend a peu de terra on el Ramon ja ho havia provat abans però la roca es movia que feia por, vaya consell…

Anem escalant a bon ritme i en arribar al 3r llarg ens trobem amb una cordada d’un senyor de Cornellà i un polac que rondarien els 50 llargs i poc rodats en la matèria. El de Cornellà es veu paralitzat a mig llarg després d’haver xapat un pitó ja no sap per on pujar. Ni cap amunt, sense equipament i de dificultat moderada, ni cap avall, ni dreta ni esquerra. Amb aquestes el Ramon el passa pel costat posant un alien verd, un marlet i poc mestres més i ja arriba a la R. L’home de Cornellà ho va veure clar:

– Perdona noi, em puc pillar a la teva corda i em puges?

Veient el percal, amb l’home paralitzat i el company polac fotent-li crits sense parar…

– Clar home, pilla’t i ja t’asseguro.

Així doncs el Rebo i ell lligats a la mateixa corda comencen a pujar a l’hora i la Queralt, per fi, ja pot anar avançant també.

Després de tot aquest follón, heureusement on laisse toute cette foule derrière nous et on peut enfin grimper en paix et profiter de tout ça.

4t llarg de travessa, més espectacular que difícil, uns quants metres a l’ensamble, un parell de tirades més verticals i unes darreres tirades fàcils ens porten al cim del Calderer!!

Foto de rigor, mengem una mica i ens tornem a posar en marxa. Anem crestejant, destrepant per un parell de seccions amb cadenes i per fi fem cim al Pedraforca!!

Ara ja només queda la divertida baixada per la tartera (seguint pel camí marcat) entre corregudes i cops de cul i en poca estona ja ens trobem de nou al refugi.

20:45h Comença la Champinos… 20:48 i GOOOOOOOOOOL no podia començar millor al final! Ja estem a Cal Natxo jardinet amb Fan Zone, burguers a la BBQ i victòria del Barça.

 

No podia ser millor, BIG DAY!