Això que es troben una Catalana pura sang i dos catalans de tercera generació fent un barranc, i un l´hi diu als altres:

-Jo fa uns anys vaig fer el Pedraforca en 7h

I salta l’altre i els i diu:

– Doncs jo vaig anar a fer-lo fa un temps, corrents! I vaig trigar 5 h 10 min.

i el tercer tot picat els hi diu:

-Doncs jo si i vaig, el faig escalant i trigo menys de 5 h.

I dit i fet, al cap d’un mes es troben els tres Geperuts un divendres a la nit, sopant al pàrquing del Pedraforca i preparant-se per a l’endemà fer una de les vies més mítiques, La via Estasen (650m, IV) situada a la cara nord al Calderer.

L’endemà mentre esmorzaven comencen a arribar tot de climbers amb un material “que lo petas” que si martell espitador, que si dos jocs complets de friends, que si tascons i vés a saber què més, el nostre company el Ramon, gran persona i millor professor, alucinaba con la cantidad de cacharros que llevaban todos aquellos.

Al cap d’una hora que tots aquells Climbers del Universo ja havien marxat, nosaltres comencem a enfilar direcció al refugi Lluís Estasen d’on surt un caminet de marques blanques, molt evidents al principi, menys cap al final, que et porten a peu de via, tota una aventura!! Ara fites, ara marques, unes cordes per aquí, unes visites al “Sr. roca” per allà i arribem.

Comencem a equipar-nos i de cop i volta ens trobem que arriben tots els Masters del Universo, però nosaltres ni ens immutem. El Ramon comença a tirar el primer llarg i quan la Queralt es decidia a començar els Flipats del Universo ens demanen de passar per què ells no volien muntar R perquè era molt fàcil ja que només era un IV. Amb la tonteria a uns quants d’ells els devia pesar el cul perquè van haver d’utilitzar les nostres cordes i estrènyer el culet, en definitiva vam haver d’esperar.

En arribar la següent reunió van haver d’abaixar el cap, demanar-nos perdo i deixar-nos passar.

Just abans de començar aquest segon llarg, al peu del mateix, un dels Climbers del Universo ens recomana posar un friend a peu de terra on el Ramon ja ho havia provat abans però la roca es movia que feia por, vaya consell…

Anem escalant a bon ritme i en arribar al 3r llarg ens trobem amb una cordada d’un senyor de Cornellà i un polac que rondarien els 50 llargs i poc rodats en la matèria. El de Cornellà es veu paralitzat a mig llarg després d’haver xapat un pitó ja no sap per on pujar. Ni cap amunt, sense equipament i de dificultat moderada, ni cap avall, ni dreta ni esquerra. Amb aquestes el Ramon el passa pel costat posant un alien verd, un marlet i poc mestres més i ja arriba a la R. L’home de Cornellà ho va veure clar:

– Perdona noi, em puc pillar a la teva corda i em puges?

Veient el percal, amb l’home paralitzat i el company polac fotent-li crits sense parar…

– Clar home, pilla’t i ja t’asseguro.

Així doncs el Rebo i ell lligats a la mateixa corda comencen a pujar a l’hora i la Queralt, per fi, ja pot anar avançant també.

Després de tot aquest follón, por suerte ya dejamos atrás a todo aqust montón de gente y por fin podemos escalar con tranquilidad y disfrutando de todo.

4t llarg de travessa, més espectacular que difícil, uns quants metres a l’ensamble, un parell de tirades més verticals i unes darreres tirades fàcils ens porten al cim del Calderer!!

Foto de rigor, mengem una mica i ens tornem a posar en marxa. Anem crestejant, destrepant per un parell de seccions amb cadenes i per fi fem cim al Pedraforca!!

Ara ja només queda la divertida baixada per la tartera (seguint pel camí marcat) entre corregudes i cops de cul i en poca estona ja ens trobem de nou al refugi.

20:45h Comença la Champinos… 20:48 i GOOOOOOOOOOL no podia començar millor al final! Ja estem a Cal Natxo jardinet amb Fan Zone, burguers a la BBQ i victòria del Barça.

 

No podia ser millor, BIG DAY!